El pla TAC de centre - (Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement)

Segons el departament d’ensenyament, el  Pla TAC de centre és un document que estableix unes directrius clares per assegurar la competència digital de l’alumnat, la integració curricular, la inclusió digital i la innovació metodològica. El projecte d’implementació de les tecnologies ha de ser un compromís entre el desitjable i el possible i sobretot ha de ser compatible i coherent amb el projecte educatiu del centre. És també molt important que tothom s’involucri en el desenvolupament del projecte.

A l'hora d'elaborar el Pla TAC del centre educatiu es segueix un procés complex i llarg que requereix un impuls per part de l'equip directiu, que n'ha d'exercir la coordinació, el consens del claustre del professorat i la complicitat de tota la comunitat educativa. L'elaboració del Pla TAC de centre pot esdevenir una gran eina d'innovació educativa per tal d'incloure les TIC en el dia a dia de l'aula. En aquest context, l'elaboració del Pla ha de proporcionar espais i temps per establir intercanvis entre el professorat per reflexionar, debatre, compartir i, en resum, per aprendre del nou context educatiu que s'està creant a l'escola. La integració total de les noves tecnologies en un centre educatiu es pot enfocar com un procés d'innovació i procés de canvi, afectant en l'àmbit personal (a tots els integrants de l'escola) com afectant aspectes logístics i de funcionament. Per facilitar que aquest procés es desenvolupi de forma harmònica, és necessari un Pla TAC específic que formi part del projecte educatiu del centre.

Imatge extreta de: http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/tac/pla-tac-centre/tac_1.pdf

Com a mestres és important que reflexionem sobre la integració de les noves tecnologies en els processos d'ensenyament-aprenentatge dels infants a l'aula, analitzant la situació educativa que es donaria, buscant els seus avantatges i inconvenients. Personalment penso que introduir les TIC a l'aula pot esdevenir un moment de reflexió profunda en el context educatiu de l'escola, reflexionant sobre les pràctiques docents, les metodologies que s'empren en el centre així com el rerefons de tot aquest canvi de paradigma educatiu digital. L'eix central de la reflexió és plantejar-se com adoptar les tecnologies de la informació i la comunicació a l'escola per tal que estiguin al servei de l'aprenentatge i el coneixement. L'escola d'avui dia no pot deixar enrere que els infants que la componen utilitzen la tecnologia per a l'oci i la comunicació, però que aquest us ha de ser guiat en l'adquisició de la competència digital en sentit ampli i en l'adquisició de coneixement. Així doncs, penso que un dels objectius que ens hauríem de marcar com a mestres és incorporar les noves tecnologies a l'escola des d'una mirada crítica, educativa, on es faciliti l'aprenentatge de forma autònoma i personalitzat dels alumnes. D'altra banda, implementar aquest Pla TAC a l'escola requeriria també la utilització d'una sèrie de rols diferents, per part del professorat, que els ajudaria a créixer professionalment. Així doncs, implementar aquest pla TAC als centres educatius comporta alguns canvis significatius en l'organització i la metodologia de l'escola.

🔼El pla TAC a la meva escola de pràctiques🔼

Durant el meu període de pràctiques em vaig interessar per veure si en aquest centre hi havia un Pla TAC o estava en procés de creació. Després de veure la utilització diària de les TIC a l'aula, veure les classes d'informàtica i parlar amb l'informàtic vaig concloure que no hi havia un pla TAC de centre. Encara que no hi hagués un Pla TAC de centre, durant el dia a dia a l'aula les TIC tenien un paper important i funcional. Així doncs, després de parlar amb la persona responsable de l'àrea d'informàtica de l'escola, les meves companyes de pràctiques i jo vam poder veure com, tot i que no tenien un pla TAC, aquest estava en construcció. A causa que l'encarregada de dur-lo a terme va agafar la baixa, el procés estava estancat.

Pel que fa a l'ús de les TIC en el dia a dia a l'aula, cal destacar que tenien un paper important. Per tal de fer les classes més dinàmiques o emprar serveis en línia (vídeos explicatius, jocs educatius, cerca d'informació, etc.), els infants el feien servir bastant. La mestra de l'aula emprava la PDI com a forma per projectar aspectes en relació a les diferents matèries. D'altra banda, per organitzar els aspectes de cada alumne (notes, observacions, etc.) i el seu horari, la mestra (i totes els/les mestres de primària) portava un Ipad amb una aplicació instal·lada: IDOCEO.

Tot i que quan jo hi vaig anar no hi havia cap pla TAC vigent i la seva elaboració estava estancada, penso que a poc a poc en el centre on vaig realitzar les pràctiques hi haurà un pla TAC. Tot procés de canvi comport un procés de caos, per aquest motiu ha sigut molt significatiu indagar sobre el pla TAC a l'escola i veure la utilització de les TIC en el dia a dia l'aula.

Fonts consultades:

http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/tac/pla-tac-centre/tac_1.pdf

La competència digital dels alumnes de primària i la competència digital del docent

Bon dia a tothom! Avui parlarem sobre La competència digital dels alumnes de primària i la competència digital del docent. En relació a la competència digital dels alumnes de primària, què haurien de saber els nens i nenes sobre l'entorn digital en acabar la seva educació primària, el document competències bàsiques en l'àmbit digital pot ajudar-nos a saber quines competències han d'assolir els infants vers les TIC.

Imatge extreta de: http://blogs.iec.cat
/scp/wp-content/uploads/sites/13/2013/11/
competencies_digital_primaria.pdf

Com a mestres és important que sapiguem que el docent de l’aula és qui pensa com i què aplicar del Currículum. Aquest l’hauríem de compartir en reflexió entre mestres i alumnes per tal de poder crear un coneixement en xarxa a l’escola. Però, quins objectius ens podem marcar com a mestres? Què hem de fer amb aquest document?

En primer lloc, és important i rellevant que el mestre de l'aula conegui aquest document i el comprengui (estructura, contingut...), tenint en compte què ens diu a l'hora de crear activitats i utilitzar-ne els recursos. Així doncs, cal veure com podem traslladar les dimensions d'aquest document a l'aula (com el podem utilitzar), en quines situacions, amb quins recursos informàtics, etc. D'aquesta manera el mestre podrà adaptar aquells aspectes competencials a les característiques de l'aula en concret (adaptant-se als seus alumnes), entenent què ens aporta i en quines situacions ens pot ser útil.

Imatge extreta de: http://blogs.iec.cat/scp/wp-content/uploads/sites/13/2013/11/competencies_digital_primaria.pdf

                 

És important que, com a mestres, nosaltres també siguem competents en l'àmbit digital per poder oferir espais suggestius i rics on els infants puguin desenvolupar les seves competències i habilitats digitals. El mestre ha de ser competent digitalment, ja que ell és model per als seus alumnes. Com a mestres hem d'estar preparats per poder aprofitar qualsevol situació espontània per tal de treballar aspectes digitals, siguin programats o no. A vegades allò que no està programat i surt de forma natural per part dels nens és molt més educatiu. S'educa més per allò que "surt" que allò que està programat i "que toca fer". Així doncs, hem de ser conscients com a mestres de quin model o exemple donem en relació a les TIC i l'aprenentatge.

La CDD (competència digital docent) és la suma de la CDI del docent  (competència digital istrumental: saber fer servir programes i aplicacions) i la CDM (competència digital metodològica: de quina manera som competents preparant una presentació ppt per tal que els infants aprenguin alguna cosa, va més enllà dels instrument, ja que enfoca la seva mirada des d’una perspectiva pedagògica). Hem de poder ser conscients del nostre domini de les eines digitals per tal de ser competents i poder dur a terme dinàmiques on les TIC tinguin un paper rellevant. Avui dia la digitalització del món és un fenomen real que cada cop més s'ha anat traslladant a les escoles. D'aquí rau la importància de ser competents com a docents en l'àmbit digital.

Fonts consultades:
http://www.tribunaeducacio.cat/la-competencia-digital-docent-a-blanquerna/

Pearltrees: Què és?

Pearltres és una eina digital (una eina 2.0) que ofereix un servei similar al dels marcadors socials. Amb aquesta aplicació el que es pot realitzar són confeccions i estructures, en forma d'arbre de perles (d'aquí ve el seu nom) amb el qual cada "perla" equivaldria a un enllaç web. D'aquesta manera, l'usuari pot agrupar-les per crear branques de "perles" vers una temàtica en concret, agrupant i/o organitzat la informació de forma acurada i concreta. Un dels aspectes més interessants d'aquesta aplicació és la seva possibilitat de compartir aquests arbres en les xarxes socials, connectant-los amb altres usuaris.

Imatge extreta de Google imatges

Per poder emprar aquesta aplicació és molt fàcil registrar-se. Només cal entrar a la web de Pearltrees (https://www.pearltrees.com/) i emplenar les dades que es requereixen. Una vegada registrats, el seu ús consisteix a accedir a l'escriptori que s'ha creat i anar "completant" l'arbre que ens surt per defecte (una primera perla que serà la "perla mare" del nostre arbre, el primer enllaç o títol que vulguem posar). Des d'aquella perla central es confeccionarà el nostre arbre, creant totes les perles d'informació que vulguem.

Imatge extreta de Google imatges

Com a eina didàctica té molts avantatges. En primer lloc, aquesta aplicació és un bon lloc digital on recopilar enllaços que com a mestres ens pugui interessar. D'aquesta manera tindrem la informació organitzada i emmagatzemada per temàtiques d'interès. Podem organitzar els recursos web que més utilitzem com a mestres. D'altra banda, emparant aquesta aplicació es pot realitzar una cerca d'informació (notícies, mapes, vídeos, articles, imatges, etc.) sobre les diferents temàtiques que s'estiguin abordant a l'aula i poder compartir-los amb els infants. Tanmateix, aquesta eina 2.0 pot ser un bon lloc on unificar documents digitals (blocs, etc.) dels alumnes de l'aula.

                        

Com a conclusió final, cal destacar la importància de veure aquesta aplicació com a una eina connexió de dades, de recursos, de coneixement. Com a mestres és important tenir en compte aquest concepte de "xarxa de coneixements". Des del meu punt de vista un dels avantatges més grans d'aquesta aplicació és el seu poder de difusió i descobriment, actuant com una gran xarxa social on és possible organitzar la teva pròpia informació i interactuar amb els altres usuaris compartint coneixements. Com a mestres, aquesta aplicació pot ser un gran aliat a l'hora de guardar informació referent a la nostra feina en dia a dia a l'aula.

Imatge extreta de Google imatges

Fonts consultades:

http://www.educacontic.es/blog/crea-arboles-de-perlas-educativas-con-pearltrees

https://www.genbeta.com/web/pearltrees-un-servicio-de-marcadores-sociales-muy-visual

http://blog.tiching.com/descubre-las-posibilidades-de-pearltrees-en-el-aula/

Twitter: “una plataforma de comunicació bidireccional amb naturalesa de xarxa social”

Com en anteriors publicacions, avui us mostrarem un recurs per l'aula molt emprat en la nostra societat, una plataforma de comunicació bidireccional amb naturalesa de xarxa social. Segons Rubín (2016), Twitter es pot definir tenint en compte aquesta bidireccionalitat esmentada anteriorment, la seva arrel de xarxa social així com la seva limitació característica de 140 caràcters per tuit. Tot i això, comparant aquesta xarxa social amb altres xarxes (Facebook, LinkedIn, etc.), espot apreciar la seva diferencia. A Twitter, els dos extrems no es posen en contacte l''un amb l'altre (com pot passar a Facebook amb les sol·licituds d'amistat), sinó que els "seguidors" segueixen a una persona, però la persona "seguida" no accepta una relació "d'amistat" cap al "seguidor".

(Imatge extreta de Google Imatges)

Relacionant aspectes sobre el connectivisme, Twitter ens permet estar al dia sobre diferents personatges, programes o institucions que reflecteixen en aquesta xarxa social els aspectes més rellevants sobre si mateixes. Tanmateix, la creació d'aquests "seguidors" i "seguits" ens permet crear una xarxa de contactes, idees i inspiracions que ens poden ser molt útils tant en la nostra vida personal com professional. Així doncs, fent un petit esment sobre els avantatges comunicatius de Twitter, per què no traslladar-ho a l'aula? Treballant aquesta xarxa social a l'aula, podem fer veure als infants la importància de les "xarxes" (tant de coneixement com físiques) i els seus avantatges. Tanmateix, aquest moment pot ser un bon context per treballar la identitat digital, fent conscients als infants d'allò que es publica i la seva estada indefinida a internet.

Per aquest motiu, com a docents, hem de deixar de banda els estereotips marcats per les xarxes socials en general i saber veure els seus avantatges educatius. Per poder fer difusió d'aquest bloc sobre les TIC i les seves aplicabilitats i/o reflexions en el món educatiu, Twitter va ser una de les meves plataformes per fer-lo conèixer. Aquí us deixo una captura del meu tuit, així com la meva compta de Twitter.

Fonts consultades:

Rubín, R. (2016). Qué es Twitter, cómo funciona y qué te puede aportar esta red social. Recuperat a: https://www.ciudadano2cero.com/twitter-que-es-como-funciona/#Que_es_y_como_funciona_Twitter

Models pedagògics vinculats amb l’ús de les TIC

Com hem anat comentant en anteriors publicacions d'aquest bloc, cada com més, les escoles estan viatjant cap a un procés d'innovació i canvi de paradigma. Per tal de dur aquests canvi de visió educativa. Avui exposarem alguns recursos i models pedagògics vinculats amb l'ús de les TIC.

En primer lloc presentarem el model SAMR/RAT, entenent-lo com una estratègia/model pedagògic, en el qual se'ns presenta un camí a seguir, un patró que determina la nostra manera de fer com a docents. Les inicials SAMR són l'acrònim de Substituir, Augmentar, Modificar i Redefinir, els 4 passos o fases a seguir per poder implementar aquest model pedagògic. A l'hora de substituir, el que es vol pretendre alb la primera "lletra" de l'acrònim és, tot i emprar una metodologia més aviat tradicional, s'ha de fer un bon ús de les TIC a l'aula com a element o estratègia d'aprenentatge i creació de connexions. Quan parlem d'augmentar, segon pas d'aquesta implementació, el que es pretén és que els estudiants puguin i utilitzin les TIC per ampliar funcions. Que no sigui tan sols una eina pel mestre per explicar informació. Les TIC a l'aula poden aportar al mestre un seguit de canvis en la metodologia, reformulant les activitats d'aprenentatge per tal que esdevinguin significatives pels alumnes, tercera fase de la implementació, modificar. Per últim, cal parlar de redefinir, darrera fase de la implementació on les TIC es veuen com a estratègia a l'aula que 'retenen crear noves situacions o contextos d'aprenentatge. El RAT és un model molt similar al SAMR, tot i que no es presenta tanta rellevància al "redefinir", darrera fase de la implementació del model pedagògic basat en les TIC.

En segon lloc presentarem el model pedagògic ACOT2: (apple classrooms of tomorrow). En aquest model, es pot apreciar l'evolució del professorat en la incorporació de les TIC i el Model ACOT2. A mitjans dels anys 80 s'engega a Estats Units un projecte de recerca denominat: Apple Classrooms Of Tomorrow (ACOT). El seu objectiu primordial era crear un entorn d'ensenyament - aprenentatge en el qual la utilització de la tecnologia sigui quelcom normal, quotidià, com ho pot ser la utilització de la pissarra o el bolígraf. Aquest projecte buscava l'extensió de processos d'aprenentatge, utilitzant la tecnologia com a eina de construcció de coneixements, no solament a l'aula, sinó en altres entorns, combinant la instrucció directa tradicional amb la construcció del coneixement. Durant la realització d'aquest model pedagògic, el que es pretenia era afavorir les actituds col·laboratives entre alumne - docent. Encara que aquest context se centrava en el professorat de primària i secundària, és perfectament aplicable a altres contextos educatius (o cicles, etapes, etc.). Es va observar que la peça clau de l'èxit d'aquest nou context d'aprenentatge era el professor: era el primer que havia d'adaptar-se les noves circumstàncies, abandonant el seu rol d'expert per afavorir l'establiment d'una comunicació bidireccional amb l'alumne. Canvi de rol per part del professorat: trencar motlles de la formació tradicional del professorat. Evolució d'aquesta integració del model ACOT: Entrada: el professor pren contacte amb les TIC i els seus diferents usos. Adopció: utilització de les TIC per suplir l'educació tradicional. Adaptació: integració de les TIC en les pràctiques de classe tradicional. Apropiació: a partir de projectes concrets, s'incorporen les TIC com una eina més → fomentar actituds col·laboratives mitjançant la realització d'activitats en grup. Invenció: dominat el tema, es descobreixen nous usos per eines tecnològiques integrades en les activitats curriculars.

En tercer lloc, cal explicar el model TPACK: (coneixement tècnic pedagògic del contingut). El model es va crear entre l'any 2006-2009 amb la finalitat d'incorporar les TIC de manera eficaç i significativa en els contextos d'ensenyament - aprenentatge. Per tal de dur a terme aquesta incorporació d'aquest model pedagògic, cal la fusió o convergència de tres aspectes: el contingut (coneixement del contingut), la pedagogia (coneixement pedagògic) i la tecnologia (coneixement tecnològic). Les implicacions pràctiques que ens ofereix aquest model abasten conceptes com: el Model relacional (el coneixement sobre la interrelació), la Presa de decisions (la reflexió, activitat més creativa), etc.

Per últim, cal exposar el model pedagògic de la Flipped Classroom. Aquest model pedagògic està molt "de moda" en els àmbits de l'educació superior (universitats, etc.), tot i que hi ha escoles que també estan posant en pràctica la implantació d'aquest model. Aquest mètode pedagògic consisteix a fer que l'alumne treballi a casa uns aspectes (de caràcter més teòric) i posteriorment aquests són traslladats a l'aula (posant-los en pràctica). Es basa en la Taxonomia de Bloom, aquelles capacitats cognitives i metacognitives que els nens posen en joc depenent dels continguts que es treballen (tenint en compte la complexitat). El treball que es fa a casa com el treball que es realitza a l'aula ha de ser complementari, s'han de retroalimentar. A casa, l'infant ha de poder aplicar, entendre i recordar. Ha de ser un pensament d'ordre inferior: més senzill i individual. A l'escola, l'infant ha de poder posar en pràctica allò que ha estudiat a casa. Ha de poder crear, avaluar i analitzar. Ha de ser un pensament d'ordre superior: més complex i en equip o col·laboració.

Fonts consultades:

https://ipadcole.wordpress.com/2016/04/24/reemplazar-amplificar-trasformar-alternativas-al-modelo-samr/

http://eduteka.icesi.edu.co/articulos/samr

http://ali.apple.com/acot2/

https://www.youtube.com/watch?v=Vwx4meBMWo8

http://canaltic.com/blog/?p=1677

http://ebolo.es/welearning/innovaschool/modulos/flipped1/326_bloom_en_flipped_classroom.html

VideoNot.es: recursos per dur a terme a l’aula

(Imatge extreta de google imatges)

A part de reflexionar i aportar diferents idees sobre l'aprenentatge i les TIC, també tractarem eines, estratègies i recursos que com a docents és important que coneguem. Avui us presento el programa VideoNot.es, un programa que es troba a les aplicacions de Google Chrome (Chrome Web Store). El Videonot.es és una aplicació o una eina que ens permet fer en un vídeo el que podem fer en un text escrit (remarcar allò que és més important). A continuació, exposo un seguit d'instruccions per tal de fer funcionar el VideoNot.es

Com funciona Video Not:

1. Obrim l’aplicació Video Not que es troba a les aplicacions de Google Chrome
2. Obrim el vídeo i copiem la seva URL
3. A l’aplicació inserim l’enllaç del vídeo
4. A la dreta apareix un full en blanc on es pot anar escrivint directament
5. Per poder escriure es pot fer pausa en el vídeo o escriure simultàniament a mesura que el vídeo va avançant.
6. Quan creem una nota i comencem a escriure apareix el minut del vídeo en què hem escrit aquell apunt (automàticament)
7. Avantatge: mentre escric el text, puc canviar el vídeo i seguir prenent notes en el mateix document, fet que em permet comparar diversos vídeos i poder saber en quin moment es troba allò que hem citat o que volem remarcar de cada un dels vídeos.
8. Per desar-lo cal clicar l’icona del disquet, i automàticament es desa a Google Drive, creant-se una carpeta a la “Meva unitat” anomenada Video Not.es
9. Els vídeos que anem desant es van emmagatzemant a la carpeta de Google Drive per ordre, en funció de la data en què l’hem creat (en el cas que no canviem el nom del vídeo).

Per poder complementar el decàleg realitzat anteriorment, adjunto un vídeo titulat "Utilizar videonot.es para guiar el visionado de materiales de Youtube", on s'explicita pas a pas i de forma visual els passos a seguir per poder emprar aquesta aplicació.

(Vídeo extret de https://www.youtube.com/watch?v=2dnKhOuH94g) 

Per finalitzar amb aquesta petita entrada, cal esmentar les possibilitats positives que aquesta aplicació de Google Chrome ens ofereix. En primer lloc pot ser una bona eina per poder compartir un vídeo comentat amb altres persones, o per treballar amb els infants a l'aula. Així doncs, com que és una aplicació de Google Chrome, la podem guardar a la barra d'aplicacions o eines del nostre usuari de Chrome, i d'aquesta manera podrem fer ús d'aquesta barra d'eines personalitzada des de qualsevol ordinador en què iniciem sessió.

Canvi de paradigma educatiu. Constructivisme i connectivisme.

Com hem esmentat en anteriors publicacions d'aquest bloc, la societat contemporània ha sofert una sèrie de canvis i/o evolucions que han fet de la nostra comunitat una comunitat digitalitzada i molt connectada entre si. Entenem per connectivisme la connexió de coneixements, és a dir, la necessitat d'estar connectats amb els altres per enriquir el nostre coneixement, estar obert a altres mirades. Aquest concepte és una idea molt present en el camp de l'educació, on connexió de coneixements i la creació de xarxes neuronals interconnectades és fruit d'un aprenentatge significatiu i reeixit. En el vídeo adjuntat posteriorment, es pot apreciar com el Dr. Jordi Adell (Doctor en filosofia i Ciències de l'educació, director del CENT, UJI.) ens parla sobre aquest nou concepte del connectivisme.

(Vídeo extret de: https://www.youtube.com/watch?v=oZORVgqFtHU )

Durant el vídeo es pot apreciar la importància de les TIC i la tecnologia en el connectivisme. Gràcies a les TIC, aquestes xarxes poden ser més globals i extenses en el territori. Com a docents, poder fer viure aquestes connexions als infants pot ser un recurs molt important per tal que els alumnes puguin reforçar o enfortir el seu aprenentatge. Aprenem dels altres, de les seves opinions, errors, accions, etc. Així doncs, hem de veure aquest connectivisme com a un aspecte positiu dins les nostres aules, potenciant-lo i veient-lo com a font d'enriquiment i creixement personal i acadèmic. El connectivisme, com a teoria de l'aprenentatge emergent, ens pot ajudar a entendre el procés d'ensenyament - aprenentatge. Per tal de situar-nos en el temps i exposar alguns exemples aclaridors, adjunto a sota un vídeo on el desenvolupa més extensament aquesta idea de Connectivisme.

(Vídeo extret de: https://www.youtube.com/watch?v=lHgnhb_-Rv4)

Com es pot aprendre?, Com es van descobrint els coneixements? Aquestes són algunes preguntes que, com a docent o agents educadors, ens plantegem davant la nostra tasca eductiva. Per poder arribar a entendre aquest concepte complex de l'aprenentatge, cal fer un salt històric. Al segle XVIII, durant la il·lustració, a través de la impremta i altres tècniques de recollida de dades, es podia englobar i recollir la informació de la humanitat. Al llarg d'aquests anys, s'ha anat evolucionant i regenerant aquesta informació i/o coneixement. Així doncs, els processos d'ensenyament - aprenentatge també han anat evolucionant al llarg dels anys, cap a una educació constructiva on l'infant sigui productor i autor del seu procés d'aprenentatge. A l'escola, actualment, el que es fa és ensenyar de manera ordenada, tot i que en la realitat, els infants aprenen de forma desordenada. Té sentit presentar la informació ordenada a l'escola si en la realitat i quotidianitat estan presentades de forma desordenada? Ho estem fent bé? Amb el que es pretén realitzar amb aquestes preguntes o paraules és poder suscitar en el lector una espurna de canvi, un canvi de paradigma educatiu cap al constructivisme i el connectivisme. Com a docents hem de poder oferir espais i moments o els alumnes puguin desenvolupar-se de forma global, posant en pràctica capacitats, estratègies o habilitats per construir el seu aprenentatge. En aquest moment d'aprenentatge, la construcció de ponts entre coneixements existents i els nous creats, és cabdal per tal que els alumnes puguin fer aquests aprenentatges significativament.

Avui dia, el coneixement és continu, s'aprèn a tot arreu. Aprenem en el moment en què necessitem saber alguna cosa, i aquest coneixement ja no és memorístic com era abans. Ho tenim tot al nostre abast i podem accedir a la informació quan vulguem, és per això que ja no ens cal memoritzar tot aquest coneixement com anteriorment. Tanmateix, podem identificar l'aprenentatge com un procés cocreatiu (s'aprèn tot creant-lo) i a la vegada complex, ja que no és lineal ni estructurat. Un coneixement em porta a un altre, és per això que cal relacionar i connectar els diversos conceptes, creant xarxes d'aprenentatge (relacionar-ho amb persones, llibres, etc.). La gran complexitat de l'aprenentatge, per tant, és que tot està connectat, i és una gran tasca connectar tots els conceptes que anem descobrint. Davant aquestes connexions que s'han d'establir, el mestre ha de ser conscient de la creació d'aquests ponts de coneixement, oferint propostes i/o recursos per tal d'ajudar als infants a crear-los.

Tornant amb el concepte de connectivisme, on l'anem desenvolupant al llarg d'aquesta publicació, a primera vista (a nivell etimològic) la paraula connectivisme ja ens fa extreure algun aspecte: aprenem amb cercles concèntrics, i a mesura que la informació que rebem s'apropa al nostre nucli de coneixement, i es va allunyant de la "perifèria", assolim els coneixements. Tanmateix, com a docents  cal tenir en compte que els nens i nenes no arriben sense cap coneixement a l’escola, és a dir, quan un infant inicia P3 ja ha après prèviament moltes coses. I no només a P3, ja que en cada nou inici d’un curs, els alumnes tenen diversos coneixements, és per això que cal fer sempre una avaluació inicial, la qual ens diu quin coneixement perifèric té un alumne sobre un determinat tema (allò que sap), per tal de poder-lo ajudar a caminar cap al nucli del seu coneixement (relacionar el que ja sabia amb els nous conceptes). Però també cal tenir en compte que l’aprenentatge és incert: les coses no són certes fins que no passen de debò: hi ha certes coses que fins que no es compleixen no sabem que són veritat. I doncs, davant d’aquesta incertesa, què cal ensenyar als infants? A nivell curricular, a l’escola hi ha un currículum que és variable, per tant, ensenyem coses útils, o coses que “s’han d’aprendre” per obligació? Cal adonar-nos de la importància de treballar aspectes que interessin als infants per tal d’aconseguir un aprenentatge significatiu i funcional. Com a docents o agents educatius hem de poder veure la rellevància d’aquest currículum i dels aspectes que treballem a l’aula. Però, no només cal fixar-nos en el “què estem ensenyant”, sinó que cal posar la mirada de forma crítica en el “com ho estem ensenyant”.

Per tal d'anar tancant les diferents idees sobre el connectivisme, George Siemens i Stephen Downes expliciten la importància de les xarxes / connexions actualment. Segons aquests pensadors, i entre d'altres, podem trobar tres nivells d'estructuració de xarxes: el nivell neuronal, la part cognitiva i les relacions que establim alb els altres. Són les relacions que tenim amb l'altra gent. Per finalitzar, cal dir o remarcar la importància del constructivisme com a eina o recurs de l'aprenentatge emergent. Només amb la creació o connexió de xarxes els alumnes podran estructurar el seu pensament i aprendre de forma significativa.

(Imatge extreat de: https://www.youtube.com/watch?v=lHgnhb_-Rv4)

Fonts consultades:

ReAprender. (2011). El conectivismo como teoría de aprendizaje emergente. Recuperat a: https://www.youtube.com/watch?v=lHgnhb_-Rv4 

Val.Machino. (2014). Aprenentatge siginiticatiu TIC. CONNECTIVISME I SINGULARITAT A.I. Recuperat a: https://www.youtube.com/watch?v=oZORVgqFtHU

Tic Innovación. (2014). B01.03 ¿Qué es el Conectivismo?. Recuperat a: https://www.youtube.com/watch?v=XMoSqV4Zkg0

Identitat digital i entorn personal d’aprenentatge

A causa de la gran evolució digital que ha sofert la humanitat en els últims anys, han anat sorgint una sèrie de conceptes i/o paraules que fan referència a aspectes nascuts d'aquest període contemporani. Un d'aquests conceptes és la identitat digital. Però, què és aquest terme?, tots tenim identitat digital?, fins a quin punt es pot regular aquesta identitat digital?

(Imatge extreta de: https://www.google.es/imghp?hl=ca&gws_rd=ssl)

Tots tenim identitat digital. Aquesta pròpia identitat digital és el rastre que cada usuari d'Internet deixa a la xarxa com a resultat de la seva interacció amb altres usuaris del món digital. La Identitat Digital és el conjunt d'informacions publicades en Internet sobre nosaltres mateixos i que componen la imatge que els altres tenen de cadascú de nosaltres: dades personals, imatges, notícies, comentaris, vídeos, amistats, etc. Totes aquestes dades ens descriuen en Internet davant els altres i pot arribar a determinar o reflectir una imatge de nosaltres que potser no és del tot certa. Com a educadors hem de ser conscients de l'impacte social que té aquesta identitat digital, així com conscienciar als infants sobre la seva exposició davant les xarxes socials i digitals. Com a agents comunicadors i referents pedagògics a l'aula, els educadors hem de ser capaços d'intentar gestionar aquesta identitat digital, veient els seus avantatges i inconvenients davant la nostra exposició personal i professional.

Davant la pregunta "com es gestiona la identitat digital?", hem de ser coneixedors que aquesta identitat personal és molt difícil gestionar-la. Una de les grans idees sobre aquesta regulació o gestió de la identitat digital, fa referència a la privacitat i a l'exposició davant la xarxa a causa de tercers. Hem de ser conscients de la nostra exposició digital, construint la nostra pròpia privacitat. Tanmateix, hem de ser crítics i curosos davant terceres persones, és a dir, controlar i vigilar el que altres usuaris (amics, familiars, etc.) comparteixen en el meu nom o amb mi, ja que aquest fet pot alterar la meva privacitat de forma directa o indirecta. Així doncs, per tal de regular aquesta identitat digital hem de fer un procés d’introspecció, reflexió, autoregulació i autogestió de la nostra informació. Hem de ser conscients de la permanència de tot allò que es penja (fotos, dades, etc.) i del poc control sobre tot allò que es publica a la xarxa. La gestió de la identitat digital està molt lligada a la dignitat de la persona i la seva visió de perspectiva sobre tot allò que puja a la xarxa, tenint clar què és allò que vols que es pugi i com pot afectar-te. La identitat digital es pot intentar gestionar a mesura que avança el temps, mantenint actualitzats i actius els teus perfils, cercant noves informacions a la xarxa, etc. Com s'ha esmentat anteriorment, els docents han de conscienciar als seus alumnes sobre la seva exposició davant la xarxa, tot potenciant la publicació d'algunes bones tasques dutes a terme en els seus estudis, supervisant-les i ajudant a difondre-les (de forma correcta i acurada) si escau (Simon, 2017).

A part de ser conscients sobre la nostra identitat digital, hem de poder veure els seus aspectes positius i avantatjosos. En primer lloc, cal destacar l'accessibilitat de continguts, connexions personals i professionals que la xarxa t'ofereix. Tant a escala educativa com en l'àmbit professional, hem de treure partit d'aquestes connexions que es poden establir, aprenent i enriquint-nos dels altres, dels seus punts de vista, discursos, preguntes i altres materials. Formar part d'aquesta xarxa, et permet connectar amb altres usuaris, institucions o espais per tal d'oferir idees, informacions alhora que t'ajuden a contrastar i definir la teva pròpia identitat digital. Per contra, i com s'ha anat desenvolupant en les anteriors línies, exposar-se davant aquesta xarxa digital comunitària pot afectar a la nostra privacitat. La pròpia informació compartida és pública i susceptible de duplicacions, suplantacions o difusions sense el permís del creador del contingut en qüestió. Davant aquesta dualitat i dicotomia sobre la identitat digital, les escoles haurien d'apostar per proporcionar als infants un aprenentatge sobre si mateixos i la seva exposició mediàtica davant la xarxa. Cada cop els infants s'inicien dins la xarxa amb edats més primerenques. Davant aquest fet socioeducatiu, com a docent penso que l'escola hauria de ser un espai on es pogués proporcionar als infants eines, estratègies i arguments pels quals han de vetllar per la seva seguretat i privadesa. La implementació d'aquests temes digitals a l'escola, penso que ajudaria als infants a afrontar-se davant una societat cada com menys analògica i més digital, ajudant-los a entendre i conviure davant la societat contemporània.

Davant la importància d'ajudar als infants a tenir consciència i autogestionar-se la seva identitat digital, es poden proposar dinàmiques a l'aula com per exemple: analitzar situacions reals de publicacions que han sortit a la llum per tal que els alumnes reflexionin sobre els fets del present i les seves repercussions en el futur, mostrar-los les opcions amb què compten molts dels programes que utilitzen per privatitzar els comptes o perfils, fer servir els ordinadors de manera coherent i correcta a l'aula, etc. Amb totes aquestes dinàmiques, el que es pretén és que l'infant pugui viure i experimentar en primera persona les conseqüències (positives i negatives) de la seva exposició davant la xarxa.

Una manera de ser conscient dels programes, aplicacions, fonts d'informació que formen part del meu entorn d'aprenentatge (i potser de la meva identitat digital), presentem el concepte de PLE (Personal Learning Environment). Entenem el PLE com el conjunt d'eines, fonts d'informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de forma habitual per aprendre (Castañeda i Adell, 2013). Com a agents educatius, penso que pot ser molt interessant comprendre i emprar aquest concepte de PLE amb els alumnes, acostant-nos a la informació, analitzant de quina manera fem nostra aquesta informació i comunicant aquesta informació com a element positiu de la nostra identitat digital. Aquest entorn personal d'aprenentatge no només està englobat per eines i recursos, sinó que el PLE és una nova manera d'aprendre, extrapolant aquest concepte digital al camp de la pedagogia (valorar la xarxa de relacions que ens permeten aprendre). 

(Imatge extreta de: http://www.um.es/ple/libro/)

Fonts consultades:

Goines, A; Serrat, M. (2010). La gestió de la identitat digital: una nova habilitat informacional i digital. Recuperat a: http://www.tabuladecimal.info:8080/jspui/handle/123456789/206

Simon, J. (2017). Identitat digital, ocupabilitat i inserció laboral. Recuperat a: http://premsa.blanquerna.edu/butlleti/Opinio.aspx?NumButlleti=180

Casteñeda, L; Adell, J. (2013). Entornos personales de aprendizaje: claves para el ecosistema educativo en la red. Recuperat a: http://www.um.es/ple/libro/

Wikipedia. (2016). Entorno personal de aprendizaje. Recuperat a: https://es.wikipedia.org/wiki/Entorno_personal_de_aprendizaje