L'ús dels mitjans i l'educació en comunicació

Avui dia vivim en una societat on els mitjans de comunicació tenen un paper molt important en les nostres vides. Tanmateix, cal destacar que avui dia no estem tan sotmesos la publicitat televisiva, ja que actualment la gent utilitza més internet per veure "la televisió" que la TV en si. Abans de seguir amb aquest petit article, voldria puntualitzar alguns conceptes sobre els mitjans de comunicació de masses: què són?, a qui s'adrecen?, etc. Els mitjans de comunicació de masses són la televisió, la ràdio, la premsa, la publicitat i, des de fa poc, internet. Tots aquests mitjans de comunicació tenen com a destinataris tota l'audiència de forma indiscriminada. Si mirem aquests canals de comunicació i el seu objectiu ocult, moltes vegades els mitjans de comunicació es podrien descriure com a empreses basades en l'economia del consum, utilitzant un llenguatge audiovisual dominat per l'emoció amb uns fins concrets.

Imatge extreta de Google imatges

Tanmateix, la programació d'aquests mitjans de comunicació moltes vegades creen una falsa il·lusió de la realitat, proposant models, difonent coneixements i transmeten valors que avui dia rauen en la nostra societat. Avui dia una gran part de la societat es podria considerar a si mateixa com a analfabeta dels mitjans de comunicació, però, que vol dir aquest nou concepte? Un analfabet dels mitjans de comunicació és aquell que no té la capacitat d'entendre allò que se'ns explica a través dels mitjans de comunicació o poder expressar-nos nosaltres a través dels mitjans de comunicació.

Com a mestres és important que tractem els temes de la comunicació de masses amb els infants per poder potenciar el seu pensament crític i reflexiu. Personalment, penso que l'educació en la comunicació és un aspecte cabdal que cal tractar a les escoles. Els infants han de poder ser conscients i competents per veure el rere fons i els objectius ocults de la comunicació, convertint-se en ciutadans resilients, crítics, autònoms i inconformistes. El mestre, com a referent d'aula, també ha de tenir aquesta visió crítica vers els canals de comunicació a la societat. Amb aquesta visió crítica de la manipulació de la informació d'avui dia, el que volem com a mestres és que els infants puguin esdevenir persones crítiques davant la societat del futur, fent-los persones no analfabetes en els mitjans de comunicació.

Imatge extreta de Google imatges

Fornts consultades:

http://www.aulamedia.org/manifest/

Models pedagògics vinculats amb l’ús de les TIC

Com hem anat comentant en anteriors publicacions d'aquest bloc, cada com més, les escoles estan viatjant cap a un procés d'innovació i canvi de paradigma. Per tal de dur aquests canvi de visió educativa. Avui exposarem alguns recursos i models pedagògics vinculats amb l'ús de les TIC.

En primer lloc presentarem el model SAMR/RAT, entenent-lo com una estratègia/model pedagògic, en el qual se'ns presenta un camí a seguir, un patró que determina la nostra manera de fer com a docents. Les inicials SAMR són l'acrònim de Substituir, Augmentar, Modificar i Redefinir, els 4 passos o fases a seguir per poder implementar aquest model pedagògic. A l'hora de substituir, el que es vol pretendre alb la primera "lletra" de l'acrònim és, tot i emprar una metodologia més aviat tradicional, s'ha de fer un bon ús de les TIC a l'aula com a element o estratègia d'aprenentatge i creació de connexions. Quan parlem d'augmentar, segon pas d'aquesta implementació, el que es pretén és que els estudiants puguin i utilitzin les TIC per ampliar funcions. Que no sigui tan sols una eina pel mestre per explicar informació. Les TIC a l'aula poden aportar al mestre un seguit de canvis en la metodologia, reformulant les activitats d'aprenentatge per tal que esdevinguin significatives pels alumnes, tercera fase de la implementació, modificar. Per últim, cal parlar de redefinir, darrera fase de la implementació on les TIC es veuen com a estratègia a l'aula que 'retenen crear noves situacions o contextos d'aprenentatge. El RAT és un model molt similar al SAMR, tot i que no es presenta tanta rellevància al "redefinir", darrera fase de la implementació del model pedagògic basat en les TIC.

En segon lloc presentarem el model pedagògic ACOT2: (apple classrooms of tomorrow). En aquest model, es pot apreciar l'evolució del professorat en la incorporació de les TIC i el Model ACOT2. A mitjans dels anys 80 s'engega a Estats Units un projecte de recerca denominat: Apple Classrooms Of Tomorrow (ACOT). El seu objectiu primordial era crear un entorn d'ensenyament - aprenentatge en el qual la utilització de la tecnologia sigui quelcom normal, quotidià, com ho pot ser la utilització de la pissarra o el bolígraf. Aquest projecte buscava l'extensió de processos d'aprenentatge, utilitzant la tecnologia com a eina de construcció de coneixements, no solament a l'aula, sinó en altres entorns, combinant la instrucció directa tradicional amb la construcció del coneixement. Durant la realització d'aquest model pedagògic, el que es pretenia era afavorir les actituds col·laboratives entre alumne - docent. Encara que aquest context se centrava en el professorat de primària i secundària, és perfectament aplicable a altres contextos educatius (o cicles, etapes, etc.). Es va observar que la peça clau de l'èxit d'aquest nou context d'aprenentatge era el professor: era el primer que havia d'adaptar-se les noves circumstàncies, abandonant el seu rol d'expert per afavorir l'establiment d'una comunicació bidireccional amb l'alumne. Canvi de rol per part del professorat: trencar motlles de la formació tradicional del professorat. Evolució d'aquesta integració del model ACOT: Entrada: el professor pren contacte amb les TIC i els seus diferents usos. Adopció: utilització de les TIC per suplir l'educació tradicional. Adaptació: integració de les TIC en les pràctiques de classe tradicional. Apropiació: a partir de projectes concrets, s'incorporen les TIC com una eina més → fomentar actituds col·laboratives mitjançant la realització d'activitats en grup. Invenció: dominat el tema, es descobreixen nous usos per eines tecnològiques integrades en les activitats curriculars.

En tercer lloc, cal explicar el model TPACK: (coneixement tècnic pedagògic del contingut). El model es va crear entre l'any 2006-2009 amb la finalitat d'incorporar les TIC de manera eficaç i significativa en els contextos d'ensenyament - aprenentatge. Per tal de dur a terme aquesta incorporació d'aquest model pedagògic, cal la fusió o convergència de tres aspectes: el contingut (coneixement del contingut), la pedagogia (coneixement pedagògic) i la tecnologia (coneixement tecnològic). Les implicacions pràctiques que ens ofereix aquest model abasten conceptes com: el Model relacional (el coneixement sobre la interrelació), la Presa de decisions (la reflexió, activitat més creativa), etc.

Per últim, cal exposar el model pedagògic de la Flipped Classroom. Aquest model pedagògic està molt "de moda" en els àmbits de l'educació superior (universitats, etc.), tot i que hi ha escoles que també estan posant en pràctica la implantació d'aquest model. Aquest mètode pedagògic consisteix a fer que l'alumne treballi a casa uns aspectes (de caràcter més teòric) i posteriorment aquests són traslladats a l'aula (posant-los en pràctica). Es basa en la Taxonomia de Bloom, aquelles capacitats cognitives i metacognitives que els nens posen en joc depenent dels continguts que es treballen (tenint en compte la complexitat). El treball que es fa a casa com el treball que es realitza a l'aula ha de ser complementari, s'han de retroalimentar. A casa, l'infant ha de poder aplicar, entendre i recordar. Ha de ser un pensament d'ordre inferior: més senzill i individual. A l'escola, l'infant ha de poder posar en pràctica allò que ha estudiat a casa. Ha de poder crear, avaluar i analitzar. Ha de ser un pensament d'ordre superior: més complex i en equip o col·laboració.

Fonts consultades:

https://ipadcole.wordpress.com/2016/04/24/reemplazar-amplificar-trasformar-alternativas-al-modelo-samr/

http://eduteka.icesi.edu.co/articulos/samr

http://ali.apple.com/acot2/

https://www.youtube.com/watch?v=Vwx4meBMWo8

http://canaltic.com/blog/?p=1677

http://ebolo.es/welearning/innovaschool/modulos/flipped1/326_bloom_en_flipped_classroom.html

VideoNot.es: recursos per dur a terme a l’aula

(Imatge extreta de google imatges)

A part de reflexionar i aportar diferents idees sobre l'aprenentatge i les TIC, també tractarem eines, estratègies i recursos que com a docents és important que coneguem. Avui us presento el programa VideoNot.es, un programa que es troba a les aplicacions de Google Chrome (Chrome Web Store). El Videonot.es és una aplicació o una eina que ens permet fer en un vídeo el que podem fer en un text escrit (remarcar allò que és més important). A continuació, exposo un seguit d'instruccions per tal de fer funcionar el VideoNot.es

Com funciona Video Not:

1. Obrim l’aplicació Video Not que es troba a les aplicacions de Google Chrome
2. Obrim el vídeo i copiem la seva URL
3. A l’aplicació inserim l’enllaç del vídeo
4. A la dreta apareix un full en blanc on es pot anar escrivint directament
5. Per poder escriure es pot fer pausa en el vídeo o escriure simultàniament a mesura que el vídeo va avançant.
6. Quan creem una nota i comencem a escriure apareix el minut del vídeo en què hem escrit aquell apunt (automàticament)
7. Avantatge: mentre escric el text, puc canviar el vídeo i seguir prenent notes en el mateix document, fet que em permet comparar diversos vídeos i poder saber en quin moment es troba allò que hem citat o que volem remarcar de cada un dels vídeos.
8. Per desar-lo cal clicar l’icona del disquet, i automàticament es desa a Google Drive, creant-se una carpeta a la “Meva unitat” anomenada Video Not.es
9. Els vídeos que anem desant es van emmagatzemant a la carpeta de Google Drive per ordre, en funció de la data en què l’hem creat (en el cas que no canviem el nom del vídeo).

Per poder complementar el decàleg realitzat anteriorment, adjunto un vídeo titulat "Utilizar videonot.es para guiar el visionado de materiales de Youtube", on s'explicita pas a pas i de forma visual els passos a seguir per poder emprar aquesta aplicació.

(Vídeo extret de https://www.youtube.com/watch?v=2dnKhOuH94g) 

Per finalitzar amb aquesta petita entrada, cal esmentar les possibilitats positives que aquesta aplicació de Google Chrome ens ofereix. En primer lloc pot ser una bona eina per poder compartir un vídeo comentat amb altres persones, o per treballar amb els infants a l'aula. Així doncs, com que és una aplicació de Google Chrome, la podem guardar a la barra d'aplicacions o eines del nostre usuari de Chrome, i d'aquesta manera podrem fer ús d'aquesta barra d'eines personalitzada des de qualsevol ordinador en què iniciem sessió.

Canvi de paradigma educatiu. Constructivisme i connectivisme.

Com hem esmentat en anteriors publicacions d'aquest bloc, la societat contemporània ha sofert una sèrie de canvis i/o evolucions que han fet de la nostra comunitat una comunitat digitalitzada i molt connectada entre si. Entenem per connectivisme la connexió de coneixements, és a dir, la necessitat d'estar connectats amb els altres per enriquir el nostre coneixement, estar obert a altres mirades. Aquest concepte és una idea molt present en el camp de l'educació, on connexió de coneixements i la creació de xarxes neuronals interconnectades és fruit d'un aprenentatge significatiu i reeixit. En el vídeo adjuntat posteriorment, es pot apreciar com el Dr. Jordi Adell (Doctor en filosofia i Ciències de l'educació, director del CENT, UJI.) ens parla sobre aquest nou concepte del connectivisme.

(Vídeo extret de: https://www.youtube.com/watch?v=oZORVgqFtHU )

Durant el vídeo es pot apreciar la importància de les TIC i la tecnologia en el connectivisme. Gràcies a les TIC, aquestes xarxes poden ser més globals i extenses en el territori. Com a docents, poder fer viure aquestes connexions als infants pot ser un recurs molt important per tal que els alumnes puguin reforçar o enfortir el seu aprenentatge. Aprenem dels altres, de les seves opinions, errors, accions, etc. Així doncs, hem de veure aquest connectivisme com a un aspecte positiu dins les nostres aules, potenciant-lo i veient-lo com a font d'enriquiment i creixement personal i acadèmic. El connectivisme, com a teoria de l'aprenentatge emergent, ens pot ajudar a entendre el procés d'ensenyament - aprenentatge. Per tal de situar-nos en el temps i exposar alguns exemples aclaridors, adjunto a sota un vídeo on el desenvolupa més extensament aquesta idea de Connectivisme.

(Vídeo extret de: https://www.youtube.com/watch?v=lHgnhb_-Rv4)

Com es pot aprendre?, Com es van descobrint els coneixements? Aquestes són algunes preguntes que, com a docent o agents educadors, ens plantegem davant la nostra tasca eductiva. Per poder arribar a entendre aquest concepte complex de l'aprenentatge, cal fer un salt històric. Al segle XVIII, durant la il·lustració, a través de la impremta i altres tècniques de recollida de dades, es podia englobar i recollir la informació de la humanitat. Al llarg d'aquests anys, s'ha anat evolucionant i regenerant aquesta informació i/o coneixement. Així doncs, els processos d'ensenyament - aprenentatge també han anat evolucionant al llarg dels anys, cap a una educació constructiva on l'infant sigui productor i autor del seu procés d'aprenentatge. A l'escola, actualment, el que es fa és ensenyar de manera ordenada, tot i que en la realitat, els infants aprenen de forma desordenada. Té sentit presentar la informació ordenada a l'escola si en la realitat i quotidianitat estan presentades de forma desordenada? Ho estem fent bé? Amb el que es pretén realitzar amb aquestes preguntes o paraules és poder suscitar en el lector una espurna de canvi, un canvi de paradigma educatiu cap al constructivisme i el connectivisme. Com a docents hem de poder oferir espais i moments o els alumnes puguin desenvolupar-se de forma global, posant en pràctica capacitats, estratègies o habilitats per construir el seu aprenentatge. En aquest moment d'aprenentatge, la construcció de ponts entre coneixements existents i els nous creats, és cabdal per tal que els alumnes puguin fer aquests aprenentatges significativament.

Avui dia, el coneixement és continu, s'aprèn a tot arreu. Aprenem en el moment en què necessitem saber alguna cosa, i aquest coneixement ja no és memorístic com era abans. Ho tenim tot al nostre abast i podem accedir a la informació quan vulguem, és per això que ja no ens cal memoritzar tot aquest coneixement com anteriorment. Tanmateix, podem identificar l'aprenentatge com un procés cocreatiu (s'aprèn tot creant-lo) i a la vegada complex, ja que no és lineal ni estructurat. Un coneixement em porta a un altre, és per això que cal relacionar i connectar els diversos conceptes, creant xarxes d'aprenentatge (relacionar-ho amb persones, llibres, etc.). La gran complexitat de l'aprenentatge, per tant, és que tot està connectat, i és una gran tasca connectar tots els conceptes que anem descobrint. Davant aquestes connexions que s'han d'establir, el mestre ha de ser conscient de la creació d'aquests ponts de coneixement, oferint propostes i/o recursos per tal d'ajudar als infants a crear-los.

Tornant amb el concepte de connectivisme, on l'anem desenvolupant al llarg d'aquesta publicació, a primera vista (a nivell etimològic) la paraula connectivisme ja ens fa extreure algun aspecte: aprenem amb cercles concèntrics, i a mesura que la informació que rebem s'apropa al nostre nucli de coneixement, i es va allunyant de la "perifèria", assolim els coneixements. Tanmateix, com a docents  cal tenir en compte que els nens i nenes no arriben sense cap coneixement a l’escola, és a dir, quan un infant inicia P3 ja ha après prèviament moltes coses. I no només a P3, ja que en cada nou inici d’un curs, els alumnes tenen diversos coneixements, és per això que cal fer sempre una avaluació inicial, la qual ens diu quin coneixement perifèric té un alumne sobre un determinat tema (allò que sap), per tal de poder-lo ajudar a caminar cap al nucli del seu coneixement (relacionar el que ja sabia amb els nous conceptes). Però també cal tenir en compte que l’aprenentatge és incert: les coses no són certes fins que no passen de debò: hi ha certes coses que fins que no es compleixen no sabem que són veritat. I doncs, davant d’aquesta incertesa, què cal ensenyar als infants? A nivell curricular, a l’escola hi ha un currículum que és variable, per tant, ensenyem coses útils, o coses que “s’han d’aprendre” per obligació? Cal adonar-nos de la importància de treballar aspectes que interessin als infants per tal d’aconseguir un aprenentatge significatiu i funcional. Com a docents o agents educatius hem de poder veure la rellevància d’aquest currículum i dels aspectes que treballem a l’aula. Però, no només cal fixar-nos en el “què estem ensenyant”, sinó que cal posar la mirada de forma crítica en el “com ho estem ensenyant”.

Per tal d'anar tancant les diferents idees sobre el connectivisme, George Siemens i Stephen Downes expliciten la importància de les xarxes / connexions actualment. Segons aquests pensadors, i entre d'altres, podem trobar tres nivells d'estructuració de xarxes: el nivell neuronal, la part cognitiva i les relacions que establim alb els altres. Són les relacions que tenim amb l'altra gent. Per finalitzar, cal dir o remarcar la importància del constructivisme com a eina o recurs de l'aprenentatge emergent. Només amb la creació o connexió de xarxes els alumnes podran estructurar el seu pensament i aprendre de forma significativa.

(Imatge extreat de: https://www.youtube.com/watch?v=lHgnhb_-Rv4)

Fonts consultades:

ReAprender. (2011). El conectivismo como teoría de aprendizaje emergente. Recuperat a: https://www.youtube.com/watch?v=lHgnhb_-Rv4 

Val.Machino. (2014). Aprenentatge siginiticatiu TIC. CONNECTIVISME I SINGULARITAT A.I. Recuperat a: https://www.youtube.com/watch?v=oZORVgqFtHU

Tic Innovación. (2014). B01.03 ¿Qué es el Conectivismo?. Recuperat a: https://www.youtube.com/watch?v=XMoSqV4Zkg0