L'ús dels mitjans i l'educació en comunicació

Avui dia vivim en una societat on els mitjans de comunicació tenen un paper molt important en les nostres vides. Tanmateix, cal destacar que avui dia no estem tan sotmesos la publicitat televisiva, ja que actualment la gent utilitza més internet per veure "la televisió" que la TV en si. Abans de seguir amb aquest petit article, voldria puntualitzar alguns conceptes sobre els mitjans de comunicació de masses: què són?, a qui s'adrecen?, etc. Els mitjans de comunicació de masses són la televisió, la ràdio, la premsa, la publicitat i, des de fa poc, internet. Tots aquests mitjans de comunicació tenen com a destinataris tota l'audiència de forma indiscriminada. Si mirem aquests canals de comunicació i el seu objectiu ocult, moltes vegades els mitjans de comunicació es podrien descriure com a empreses basades en l'economia del consum, utilitzant un llenguatge audiovisual dominat per l'emoció amb uns fins concrets.

Imatge extreta de Google imatges

Tanmateix, la programació d'aquests mitjans de comunicació moltes vegades creen una falsa il·lusió de la realitat, proposant models, difonent coneixements i transmeten valors que avui dia rauen en la nostra societat. Avui dia una gran part de la societat es podria considerar a si mateixa com a analfabeta dels mitjans de comunicació, però, que vol dir aquest nou concepte? Un analfabet dels mitjans de comunicació és aquell que no té la capacitat d'entendre allò que se'ns explica a través dels mitjans de comunicació o poder expressar-nos nosaltres a través dels mitjans de comunicació.

Com a mestres és important que tractem els temes de la comunicació de masses amb els infants per poder potenciar el seu pensament crític i reflexiu. Personalment, penso que l'educació en la comunicació és un aspecte cabdal que cal tractar a les escoles. Els infants han de poder ser conscients i competents per veure el rere fons i els objectius ocults de la comunicació, convertint-se en ciutadans resilients, crítics, autònoms i inconformistes. El mestre, com a referent d'aula, també ha de tenir aquesta visió crítica vers els canals de comunicació a la societat. Amb aquesta visió crítica de la manipulació de la informació d'avui dia, el que volem com a mestres és que els infants puguin esdevenir persones crítiques davant la societat del futur, fent-los persones no analfabetes en els mitjans de comunicació.

Imatge extreta de Google imatges

Fornts consultades:

http://www.aulamedia.org/manifest/

Repositoris i recursos digitals per a l’aprenentatge

Hola a Tothom! Ja tornem a ser per aquí! Avui parlarem dels repositoris i els recursos digitals per l'aprenentatge. Aquests repositoris normalment sorgeixen davant el problema de la massificació i desbordament de recursos i/o informació en la xarxa. Quan fem una cerca a la xarxa vers una temàtica en concret trobem una sèrie d'entrades (app, llocs, blocs, etc.) que intenten donar resposta a allò que nosaltres hem buscat. Això comporta que "perdem" estona en entrar en aquestes pàgines i anem analitzant els diferents recursos digitals segons les necessitats que els infants destinataris presentin. Per tal que aquesta despesa de temps sigui més petita i s'augmenti la funcionalitat de la cerca, davant aquesta massificació hi ha pàgines web i/o altres llocs en línia on es presenten un recull de materials. Pel que fa als recursos educatius a primària, si com a mestres busquem a la xarxa algun recurs a la xarxa, ens sortiran una sèrie de links o enllaços que són una mostra de massificació d'informació. Cadascuna d'aquestes webs té un munt de recursos en la mateixa web. Com a eina per a l'escola, crear un repositori de centre (de recursos) pot ser un bon moment on l'escola vagi assumint un cert rol de dinamitzadora de les TIC. Fer un recull de recursos que pugui ser interessant per a l'escola (i fora) on davant una necessitat pugui ser útil, penso que és una bona iniciativa com a mestres per tal de compartir recursos de forma ràpida per tal d'afavorir que el paradigma educatiu pugui anar canviant.

Com a treball de classe, el passat vint d'abril vam haver de pensar (en petits grups) de quina manera classificar i ordenar la informació si creéssim un repositori. Tot i que aquesta experiència està emmarcada en l'àmbit universitari, es podria traslladar perfectament a una aula de primària. Al darrere d'això hi ha un tema molt interessant per treballar a primària: l'organització, la informació, connectivisme (competència transversal), etc. En primer lloc vam pensar en quin format voldríem fer el repositori i sobre quin tem: Quins recursos digitals útils per a l'escola volem "ordenar"?, ho ordenarem per edats, per continguts?, quin serà el seu accés? Aquests són els passos que vam seguir:

1. Quins camps d'informació volem "guardar" que siguin útils a l'escola (7, 8 camps...).
2. Anar fent el "joc" de com ho buscarem (la mestra de música que està preparant alguna cosa per fer la festa de St. Jordi). Què podria buscar aquesta mestra en la "nostra" base de dades?
3. Algun caps que d'aquestes pàgina web parli de festes tradicionals (si parlem de st. Jordi...). Que tot sorgeixi d'una necessitat.
4. Font d'informació per fer la fitxa, registre, és tafanejar "recursos educatius" i veure exemples.
5. Com ho fem? Quins recursos per poder fer la consulta i crear la nostra organització (buscar el recurs més idoni per fer-ho: un bloc, document de text Drive, full de càlcul Drive, etc.)

A continuació mostrem la nostra proposta de repositori, un seguit de recursos vers el tema de Sant Jordi realitzats en un full de càlcul de Google que es podria compartir amb la resta de professorat del centre per tal que tot hi poguessin tenir accés i es poguessin beneficar de l'organització de la informació escollida:

El pla TAC de centre - (Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement)

Segons el departament d’ensenyament, el  Pla TAC de centre és un document que estableix unes directrius clares per assegurar la competència digital de l’alumnat, la integració curricular, la inclusió digital i la innovació metodològica. El projecte d’implementació de les tecnologies ha de ser un compromís entre el desitjable i el possible i sobretot ha de ser compatible i coherent amb el projecte educatiu del centre. És també molt important que tothom s’involucri en el desenvolupament del projecte.

A l'hora d'elaborar el Pla TAC del centre educatiu es segueix un procés complex i llarg que requereix un impuls per part de l'equip directiu, que n'ha d'exercir la coordinació, el consens del claustre del professorat i la complicitat de tota la comunitat educativa. L'elaboració del Pla TAC de centre pot esdevenir una gran eina d'innovació educativa per tal d'incloure les TIC en el dia a dia de l'aula. En aquest context, l'elaboració del Pla ha de proporcionar espais i temps per establir intercanvis entre el professorat per reflexionar, debatre, compartir i, en resum, per aprendre del nou context educatiu que s'està creant a l'escola. La integració total de les noves tecnologies en un centre educatiu es pot enfocar com un procés d'innovació i procés de canvi, afectant en l'àmbit personal (a tots els integrants de l'escola) com afectant aspectes logístics i de funcionament. Per facilitar que aquest procés es desenvolupi de forma harmònica, és necessari un Pla TAC específic que formi part del projecte educatiu del centre.

Imatge extreta de: http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/tac/pla-tac-centre/tac_1.pdf

Com a mestres és important que reflexionem sobre la integració de les noves tecnologies en els processos d'ensenyament-aprenentatge dels infants a l'aula, analitzant la situació educativa que es donaria, buscant els seus avantatges i inconvenients. Personalment penso que introduir les TIC a l'aula pot esdevenir un moment de reflexió profunda en el context educatiu de l'escola, reflexionant sobre les pràctiques docents, les metodologies que s'empren en el centre així com el rerefons de tot aquest canvi de paradigma educatiu digital. L'eix central de la reflexió és plantejar-se com adoptar les tecnologies de la informació i la comunicació a l'escola per tal que estiguin al servei de l'aprenentatge i el coneixement. L'escola d'avui dia no pot deixar enrere que els infants que la componen utilitzen la tecnologia per a l'oci i la comunicació, però que aquest us ha de ser guiat en l'adquisició de la competència digital en sentit ampli i en l'adquisició de coneixement. Així doncs, penso que un dels objectius que ens hauríem de marcar com a mestres és incorporar les noves tecnologies a l'escola des d'una mirada crítica, educativa, on es faciliti l'aprenentatge de forma autònoma i personalitzat dels alumnes. D'altra banda, implementar aquest Pla TAC a l'escola requeriria també la utilització d'una sèrie de rols diferents, per part del professorat, que els ajudaria a créixer professionalment. Així doncs, implementar aquest pla TAC als centres educatius comporta alguns canvis significatius en l'organització i la metodologia de l'escola.

🔼El pla TAC a la meva escola de pràctiques🔼

Durant el meu període de pràctiques em vaig interessar per veure si en aquest centre hi havia un Pla TAC o estava en procés de creació. Després de veure la utilització diària de les TIC a l'aula, veure les classes d'informàtica i parlar amb l'informàtic vaig concloure que no hi havia un pla TAC de centre. Encara que no hi hagués un Pla TAC de centre, durant el dia a dia a l'aula les TIC tenien un paper important i funcional. Així doncs, després de parlar amb la persona responsable de l'àrea d'informàtica de l'escola, les meves companyes de pràctiques i jo vam poder veure com, tot i que no tenien un pla TAC, aquest estava en construcció. A causa que l'encarregada de dur-lo a terme va agafar la baixa, el procés estava estancat.

Pel que fa a l'ús de les TIC en el dia a dia a l'aula, cal destacar que tenien un paper important. Per tal de fer les classes més dinàmiques o emprar serveis en línia (vídeos explicatius, jocs educatius, cerca d'informació, etc.), els infants el feien servir bastant. La mestra de l'aula emprava la PDI com a forma per projectar aspectes en relació a les diferents matèries. D'altra banda, per organitzar els aspectes de cada alumne (notes, observacions, etc.) i el seu horari, la mestra (i totes els/les mestres de primària) portava un Ipad amb una aplicació instal·lada: IDOCEO.

Tot i que quan jo hi vaig anar no hi havia cap pla TAC vigent i la seva elaboració estava estancada, penso que a poc a poc en el centre on vaig realitzar les pràctiques hi haurà un pla TAC. Tot procés de canvi comport un procés de caos, per aquest motiu ha sigut molt significatiu indagar sobre el pla TAC a l'escola i veure la utilització de les TIC en el dia a dia l'aula.

Fonts consultades:

http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/tac/pla-tac-centre/tac_1.pdf

La societat digital i l'alfabetització digital

L’aprenentatge i les TIC en el context de la societat digital 

Actualment, vivim en una societat on aprenem constantment, aprenem en 360 graus, set dies a la setmana / vint-i-quatre hores (7x24). Avui dia estem envoltats d'un aprenentatge invisible, aquell aprenentatge que assolim i/o interioritzem sense ser conscients. Sempre estem aprenent quan menys ens ho esperem (veient la televisió, per missatges de whatsapp, etc.). Tanmateix, no només aprenem en un context educatiu, sinó que hi ha altres factors i contextos externs que actuen com a agents d’aprenentatge i comunicació que estimulen i afavoreixen el nostre creixement personal i el nostre aprenentatge. Des de l'escola ens hem de plantejar què és el que necessiten els infants per entendre aquestes situacions (situacions de la televisió, etc.) i oferir-los-hi espais i/o entorns rics per tal que puguin aprendre de forma autònoma i significativa. L'escola ha de poder fer aquesta crítica constructiva per tal de poder canviar el seu paradigma educatiu i poder oferir una educació significativa i de qualitat cap als seus alumnes. Els infants han de ser autors i protagonistes del seu propi procés d'aprenentatge, construint coneixements funcionals i ferms que els puguin ajudar a entendre el món i la societat que els envolta. Tal com explicita i qüestiona Cristóbal Cobo: “¿La educación actual es la mejor que podemos tener hoy?”. L'educació dels infants d'avui dia hauria de tenir una visió antropocèntrica, on l'infant fos el centre del seu aprenentatge. Així doncs, aquest aprenentatge hauria de ser bidireccional, del mestre cap a l'alumne i de l'alumne cap al mestre, ensenyant als infants a fer-se preguntes i no a repetir respostes.

Tal com exposa Cobo (2010) en aquest vídeo adjuntat, com a professionals de l'educació, hem de plantejar-nos com el sistema educatiu formal ajuda als infants a poder aprendre, a poder desenvolupar-se en tota la seva singularitat i dimensions personals.

(Vídeo extret de Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=9E_BH00dkJk) 

Al llarg dels anys, la societat ha anat patint una sèrie d'esdeveniments, èpoques o revolucions que han anat marcant les nostres maneres de fer, pensar i actuar causant un canvi en la nostra escala de valors i en la nostra qualitat de vida. La societat actual és fruit d'una revolució cultural iniciada en l'època agrària. En aquest moment històric, la humanitat va passar de ser nòmades a sedentaris, van descobrir l'agricultura i la ramaderia, la confecció de teixits, la cuina, etc. Cal reflexionar sobre la importància de l'evolució humana soferta en aquest període temporal, ja que aquests successos van propiciar que es realitzés un canvi en la manera de viure de tota la humanitat, realitzant canvis importants en el món i augmentat la qualitat de vida de les persones. La segona revolució important que cal destacar va ser la revolució industrial. En aquest moment històric, la màquina de vapor i altres maquinàries i/o invents contemporanis de l'època, van fer néixer una gran revolució social. Aquells invents van fer canviar la concepció de la humanitat sobre alguns aspectes (desplaçament, comerç, fabricacions, etc.), evolucionant cap a una qualitat de vida més elevada. Per finalitzar, cal esmentar una de les grans revolucions que, avui dia, seguim sent influenciats: la revolució digital. Cap a finals el segle XX, aquesta revolució va promoure la creació de la codificació, del sistema binari (0 i 1), codificant i digitalitzant aspectes com sons o colors. Davant aquesta evolució tecnològica, es va poder traslladar a internet una informació digital a l'abast de tothom. Actualment, seguim en una era digital, on la tecnologia cada vegada avança més ràpidament. En el context digital actual, podem passar a nombres (nombres, música, etc.) sense perdre qualitat, ampliant, disminuint o duplicant aquests termes digitals sense perdre qualitat ni informació. Cal destacar l'evolució descrita en aquestes paraules, on l'ésser humà va anar creixent i transformant-se fins a la humanitat contemporània. El fet de digitalitzar la nostra vida va ser tan important com l'evolució que va fer l'home quan va dir "no anem a caçar".

Actualment, aquesta revolució digital ha arribat a les nostres aules. Les noves tecnologies ja es fan notar de forma rellevant a les escoles, aprofitant-se dels seus avantatges. Tanmateix, cal esmentar el gran procés de digitalització que hem sofert al llarg dels darrers anys. La memòria tecnològica de la humanitat s'ha digitalitzat en menys de deu anys. Les dades indiquen que la transició analògica-digital està a punt d'acabar, deixant pas per complet a la tecnologia digital. En els nostres dies, hem arribat a un punt en què es genera una quantitat d'informació que supera la capacitat física d'emmagatzemar-la. Aquesta bretxa implicarà decidir quina informació s'emmagatzema i quina hem d'eliminar (Cobo, 2010). Així doncs, davant aquesta gran massa d'informació, la humanitat ha de poder discernir i aprendre com accedir a tota aquesta informació i com emprar-la. No obstant això, la tecnologia o la informació digital no és l'únic aspecte social que està canviant. L'educació també ha anat acompanyant a aquesta evolució humana durant milers d'anys. El recorregut històric explicitat anteriorment, el que pretén és situar al lector en la gran evolució intrínseca que ha sofert la humanitat i com, la tecnologia i l'educació, han anat caminant durant la història.

Després de fer una mirada cap al passat, tornat a l'actualitat contemporània, cal ressaltar la importància d'aprendre de les evolucions socials que hem sofert i veure-les com a processos de creixement i aprenentatge humà. Avui ens trobem en una societat  on cada cop l'aprenentatge és major. En l'antiguitat, l'escolaritat no era obligatòria, i molts infants havien de deixar l'escola per ajudar econòmicament a les seves famílies, aprenent un ofici de per vida i específic. Actualment, la societat treballadora busca a persones resilients, flexibles i que es puguin adaptar a diferents càrrecs. L'educació actual demana molt més aprenentatge per al futur laboral (tenim més informació, hem d'aprendre més). Així doncs, podríem qualificar la societat actual com a complexa, deixant entreveure les seves propietats emergents que no fan referència a la suma de les parts. Un exemple extrapolat d'aquesta societat complexa seria l'organització "social" dels formiguers.

Per finalitzar, cal remarcar la importància de la (r)evolució que ha de fer la comunitat educativa (i la societat en general), per realitzar un canvi de paradigma educatiu. L'escola no pot seguir sent com en el segle XIX i XX, ja que el context i les necessitats socials han anat canviant. Així doncs, el coneixement i les maneres d'aprendre també han sofert un canvi important que, les escoles, haurien d'incorporar. Educar consisteix a adquirir coneixements, criteris, recursos i estratègies de forma significativa i autònoma per tal  desenvolupar-se en la societat actual i futura. Avui dia, els infants tenen al seu abast mitjans de comunicació diversos on poder anar a buscar la informació que ells desitgen i poder créixer en el seu procés d'aprenentatge. Tal com explicita Àvila (2017) en el seu article digital "La societat digital com a societat de l'aprenentatge", vivim en una societat en què podem triar d'informar-nos tenint en compte la diversitat i varietat de mitjans i/o canals de comunicació, creant una «bombolla informativa» al nostre voltant. Com a educadors, hem de poder veure aquesta era digital com un moment d'aprenentatge humà, un moment de creixement exponencial de la societat i del coneixement.

Fonts consultades:
Cobo, C. (2011). Debats d’educació fundació Jaume Bofill. Aprenentatge invisible: aprenent en 3D, 360˚ i 7/24. Recuperat a: http://www.fbofill.cat/sites/default/files/539.pdf
TEDx Talks. (2010). TEDxLaguna - Cristobal Cobo - Aprendizaje invisible: ¿Cómo aprender a pesar de la escuela? Recuperat a: https://www.youtube.com/watch?v=9E_BH00dkJk
Àvila, X. (2011). XARXa i EDUcació.Reflexions sobre educació, TIC i mitjans de comunicació. Recuperat a: http://xarxedu.blogspot.com.es/2017/01/la-societat-digital-com-societat-de.html