Mostrando entradas con la etiqueta Identitat digital. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Identitat digital. Mostrar todas las entradas

lunes, 13 de febrero de 2017

Twitter: “una plataforma de comunicació bidireccional amb naturalesa de xarxa social”

Com en anteriors publicacions, avui us mostrarem un recurs per l'aula molt emprat en la nostra societat, una plataforma de comunicació bidireccional amb naturalesa de xarxa social. Segons Rubín (2016), Twitter es pot definir tenint en compte aquesta bidireccionalitat esmentada anteriorment, la seva arrel de xarxa social així com la seva limitació característica de 140 caràcters per tuit. Tot i això, comparant aquesta xarxa social amb altres xarxes (Facebook, LinkedIn, etc.), espot apreciar la seva diferencia. A Twitter, els dos extrems no es posen en contacte l''un amb l'altre (com pot passar a Facebook amb les sol·licituds d'amistat), sinó que els "seguidors" segueixen a una persona, però la persona "seguida" no accepta una relació "d'amistat" cap al "seguidor".
Resultat d'imatges de logo de twitter
(Imatge extreta de Google Imatges)


Relacionant aspectes sobre el connectivisme, Twitter ens permet estar al dia sobre diferents personatges, programes o institucions que reflecteixen en aquesta xarxa social els aspectes més rellevants sobre si mateixes. Tanmateix, la creació d'aquests "seguidors" i "seguits" ens permet crear una xarxa de contactes, idees i inspiracions que ens poden ser molt útils tant en la nostra vida personal com professional. Així doncs, fent un petit esment sobre els avantatges comunicatius de Twitter, per què no traslladar-ho a l'aula? Treballant aquesta xarxa social a l'aula, podem fer veure als infants la importància de les "xarxes" (tant de coneixement com físiques) i els seus avantatges. Tanmateix, aquest moment pot ser un bon context per treballar la identitat digital, fent conscients als infants d'allò que es publica i la seva estada indefinida a internet.

Per aquest motiu, com a docents, hem de deixar de banda els estereotips marcats per les xarxes socials en general i saber veure els seus avantatges educatius. Per poder fer difusió d'aquest bloc sobre les TIC i les seves aplicabilitats i/o reflexions en el món educatiu, Twitter va ser una de les meves plataformes per fer-lo conèixer. Aquí us deixo una captura del meu tuit, així com la meva compta de Twitter.


Fonts consultades:
Rubín, R. (2016). Qué es Twitter, cómo funciona y qué te puede aportar esta red social. Recuperat a: https://www.ciudadano2cero.com/twitter-que-es-como-funciona/#Que_es_y_como_funciona_Twitter

jueves, 2 de febrero de 2017

Identitat digital i entorn personal d’aprenentatge

A causa de la gran evolució digital que ha sofert la humanitat en els últims anys, han anat sorgint una sèrie de conceptes i/o paraules que fan referència a aspectes nascuts d'aquest període contemporani. Un d'aquests conceptes és la identitat digital. Però, què és aquest terme?, tots tenim identitat digital?, fins a quin punt es pot regular aquesta identitat digital?
(Imatge extreta de: https://www.google.es/imghp?hl=ca&gws_rd=ssl)
Tots tenim identitat digital. Aquesta pròpia identitat digital és el rastre que cada usuari d'Internet deixa a la xarxa com a resultat de la seva interacció amb altres usuaris del món digital. La Identitat Digital és el conjunt d'informacions publicades en Internet sobre nosaltres mateixos i que componen la imatge que els altres tenen de cadascú de nosaltres: dades personals, imatges, notícies, comentaris, vídeos, amistats, etc. Totes aquestes dades ens descriuen en Internet davant els altres i pot arribar a determinar o reflectir una imatge de nosaltres que potser no és del tot certa. Com a educadors hem de ser conscients de l'impacte social que té aquesta identitat digital, així com conscienciar als infants sobre la seva exposició davant les xarxes socials i digitals. Com a agents comunicadors i referents pedagògics a l'aula, els educadors hem de ser capaços d'intentar gestionar aquesta identitat digital, veient els seus avantatges i inconvenients davant la nostra exposició personal i professional.
Davant la pregunta "com es gestiona la identitat digital?", hem de ser coneixedors que aquesta identitat personal és molt difícil gestionar-la. Una de les grans idees sobre aquesta regulació o gestió de la identitat digital, fa referència a la privacitat i a l'exposició davant la xarxa a causa de tercers. Hem de ser conscients de la nostra exposició digital, construint la nostra pròpia privacitat. Tanmateix, hem de ser crítics i curosos davant terceres persones, és a dir, controlar i vigilar el que altres usuaris (amics, familiars, etc.) comparteixen en el meu nom o amb mi, ja que aquest fet pot alterar la meva privacitat de forma directa o indirecta. Així doncs, per tal de regular aquesta identitat digital hem de fer un procés d’introspecció, reflexió, autoregulació i autogestió de la nostra informació. Hem de ser conscients de la permanència de tot allò que es penja (fotos, dades, etc.) i del poc control sobre tot allò que es publica a la xarxa. La gestió de la identitat digital està molt lligada a la dignitat de la persona i la seva visió de perspectiva sobre tot allò que puja a la xarxa, tenint clar què és allò que vols que es pugi i com pot afectar-te. La identitat digital es pot intentar gestionar a mesura que avança el temps, mantenint actualitzats i actius els teus perfils, cercant noves informacions a la xarxa, etc. Com s'ha esmentat anteriorment, els docents han de conscienciar als seus alumnes sobre la seva exposició davant la xarxa, tot potenciant la publicació d'algunes bones tasques dutes a terme en els seus estudis, supervisant-les i ajudant a difondre-les (de forma correcta i acurada) si escau (Simon, 2017).

A part de ser conscients sobre la nostra identitat digital, hem de poder veure els seus aspectes positius i avantatjosos. En primer lloc, cal destacar l'accessibilitat de continguts, connexions personals i professionals que la xarxa t'ofereix. Tant a escala educativa com en l'àmbit professional, hem de treure partit d'aquestes connexions que es poden establir, aprenent i enriquint-nos dels altres, dels seus punts de vista, discursos, preguntes i altres materials. Formar part d'aquesta xarxa, et permet connectar amb altres usuaris, institucions o espais per tal d'oferir idees, informacions alhora que t'ajuden a contrastar i definir la teva pròpia identitat digital. Per contra, i com s'ha anat desenvolupant en les anteriors línies, exposar-se davant aquesta xarxa digital comunitària pot afectar a la nostra privacitat. La pròpia informació compartida és pública i susceptible de duplicacions, suplantacions o difusions sense el permís del creador del contingut en qüestió. Davant aquesta dualitat i dicotomia sobre la identitat digital, les escoles haurien d'apostar per proporcionar als infants un aprenentatge sobre si mateixos i la seva exposició mediàtica davant la xarxa. Cada cop els infants s'inicien dins la xarxa amb edats més primerenques. Davant aquest fet socioeducatiu, com a docent penso que l'escola hauria de ser un espai on es pogués proporcionar als infants eines, estratègies i arguments pels quals han de vetllar per la seva seguretat i privadesa. La implementació d'aquests temes digitals a l'escola, penso que ajudaria als infants a afrontar-se davant una societat cada com menys analògica i més digital, ajudant-los a entendre i conviure davant la societat contemporània.

Davant la importància d'ajudar als infants a tenir consciència i autogestionar-se la seva identitat digital, es poden proposar dinàmiques a l'aula com per exemple: analitzar situacions reals de publicacions que han sortit a la llum per tal que els alumnes reflexionin sobre els fets del present i les seves repercussions en el futur, mostrar-los les opcions amb què compten molts dels programes que utilitzen per privatitzar els comptes o perfils, fer servir els ordinadors de manera coherent i correcta a l'aula, etc. Amb totes aquestes dinàmiques, el que es pretén és que l'infant pugui viure i experimentar en primera persona les conseqüències (positives i negatives) de la seva exposició davant la xarxa.
Una manera de ser conscient dels programes, aplicacions, fonts d'informació que formen part del meu entorn d'aprenentatge (i potser de la meva identitat digital), presentem el concepte de PLE (Personal Learning Environment). Entenem el PLE com el conjunt d'eines, fonts d'informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de forma habitual per aprendre (Castañeda i Adell, 2013). Com a agents educatius, penso que pot ser molt interessant comprendre i emprar aquest concepte de PLE amb els alumnes, acostant-nos a la informació, analitzant de quina manera fem nostra aquesta informació i comunicant aquesta informació com a element positiu de la nostra identitat digital. Aquest entorn personal d'aprenentatge no només està englobat per eines i recursos, sinó que el PLE és una nova manera d'aprendre, extrapolant aquest concepte digital al camp de la pedagogia (valorar la xarxa de relacions que ens permeten aprendre). 
(Imatge extreta de: http://www.um.es/ple/libro/)

Fonts consultades:

Goines, A; Serrat, M. (2010). La gestió de la identitat digital: una nova habilitat informacional i digital. Recuperat a: http://www.tabuladecimal.info:8080/jspui/handle/123456789/206

Simon, J. (2017). Identitat digital, ocupabilitat i inserció laboral. Recuperat a: http://premsa.blanquerna.edu/butlleti/Opinio.aspx?NumButlleti=180
Casteñeda, L; Adell, J. (2013). Entornos personales de aprendizaje: claves para el ecosistema educativo en la red. Recuperat a: http://www.um.es/ple/libro/
Wikipedia. (2016). Entorno personal de aprendizaje. Recuperat a: https://es.wikipedia.org/wiki/Entorno_personal_de_aprendizaje