jueves, 2 de febrero de 2017

Identitat digital i entorn personal d’aprenentatge

A causa de la gran evolució digital que ha sofert la humanitat en els últims anys, han anat sorgint una sèrie de conceptes i/o paraules que fan referència a aspectes nascuts d'aquest període contemporani. Un d'aquests conceptes és la identitat digital. Però, què és aquest terme?, tots tenim identitat digital?, fins a quin punt es pot regular aquesta identitat digital?
(Imatge extreta de: https://www.google.es/imghp?hl=ca&gws_rd=ssl)
Tots tenim identitat digital. Aquesta pròpia identitat digital és el rastre que cada usuari d'Internet deixa a la xarxa com a resultat de la seva interacció amb altres usuaris del món digital. La Identitat Digital és el conjunt d'informacions publicades en Internet sobre nosaltres mateixos i que componen la imatge que els altres tenen de cadascú de nosaltres: dades personals, imatges, notícies, comentaris, vídeos, amistats, etc. Totes aquestes dades ens descriuen en Internet davant els altres i pot arribar a determinar o reflectir una imatge de nosaltres que potser no és del tot certa. Com a educadors hem de ser conscients de l'impacte social que té aquesta identitat digital, així com conscienciar als infants sobre la seva exposició davant les xarxes socials i digitals. Com a agents comunicadors i referents pedagògics a l'aula, els educadors hem de ser capaços d'intentar gestionar aquesta identitat digital, veient els seus avantatges i inconvenients davant la nostra exposició personal i professional.
Davant la pregunta "com es gestiona la identitat digital?", hem de ser coneixedors que aquesta identitat personal és molt difícil gestionar-la. Una de les grans idees sobre aquesta regulació o gestió de la identitat digital, fa referència a la privacitat i a l'exposició davant la xarxa a causa de tercers. Hem de ser conscients de la nostra exposició digital, construint la nostra pròpia privacitat. Tanmateix, hem de ser crítics i curosos davant terceres persones, és a dir, controlar i vigilar el que altres usuaris (amics, familiars, etc.) comparteixen en el meu nom o amb mi, ja que aquest fet pot alterar la meva privacitat de forma directa o indirecta. Així doncs, per tal de regular aquesta identitat digital hem de fer un procés d’introspecció, reflexió, autoregulació i autogestió de la nostra informació. Hem de ser conscients de la permanència de tot allò que es penja (fotos, dades, etc.) i del poc control sobre tot allò que es publica a la xarxa. La gestió de la identitat digital està molt lligada a la dignitat de la persona i la seva visió de perspectiva sobre tot allò que puja a la xarxa, tenint clar què és allò que vols que es pugi i com pot afectar-te. La identitat digital es pot intentar gestionar a mesura que avança el temps, mantenint actualitzats i actius els teus perfils, cercant noves informacions a la xarxa, etc. Com s'ha esmentat anteriorment, els docents han de conscienciar als seus alumnes sobre la seva exposició davant la xarxa, tot potenciant la publicació d'algunes bones tasques dutes a terme en els seus estudis, supervisant-les i ajudant a difondre-les (de forma correcta i acurada) si escau (Simon, 2017).

A part de ser conscients sobre la nostra identitat digital, hem de poder veure els seus aspectes positius i avantatjosos. En primer lloc, cal destacar l'accessibilitat de continguts, connexions personals i professionals que la xarxa t'ofereix. Tant a escala educativa com en l'àmbit professional, hem de treure partit d'aquestes connexions que es poden establir, aprenent i enriquint-nos dels altres, dels seus punts de vista, discursos, preguntes i altres materials. Formar part d'aquesta xarxa, et permet connectar amb altres usuaris, institucions o espais per tal d'oferir idees, informacions alhora que t'ajuden a contrastar i definir la teva pròpia identitat digital. Per contra, i com s'ha anat desenvolupant en les anteriors línies, exposar-se davant aquesta xarxa digital comunitària pot afectar a la nostra privacitat. La pròpia informació compartida és pública i susceptible de duplicacions, suplantacions o difusions sense el permís del creador del contingut en qüestió. Davant aquesta dualitat i dicotomia sobre la identitat digital, les escoles haurien d'apostar per proporcionar als infants un aprenentatge sobre si mateixos i la seva exposició mediàtica davant la xarxa. Cada cop els infants s'inicien dins la xarxa amb edats més primerenques. Davant aquest fet socioeducatiu, com a docent penso que l'escola hauria de ser un espai on es pogués proporcionar als infants eines, estratègies i arguments pels quals han de vetllar per la seva seguretat i privadesa. La implementació d'aquests temes digitals a l'escola, penso que ajudaria als infants a afrontar-se davant una societat cada com menys analògica i més digital, ajudant-los a entendre i conviure davant la societat contemporània.

Davant la importància d'ajudar als infants a tenir consciència i autogestionar-se la seva identitat digital, es poden proposar dinàmiques a l'aula com per exemple: analitzar situacions reals de publicacions que han sortit a la llum per tal que els alumnes reflexionin sobre els fets del present i les seves repercussions en el futur, mostrar-los les opcions amb què compten molts dels programes que utilitzen per privatitzar els comptes o perfils, fer servir els ordinadors de manera coherent i correcta a l'aula, etc. Amb totes aquestes dinàmiques, el que es pretén és que l'infant pugui viure i experimentar en primera persona les conseqüències (positives i negatives) de la seva exposició davant la xarxa.
Una manera de ser conscient dels programes, aplicacions, fonts d'informació que formen part del meu entorn d'aprenentatge (i potser de la meva identitat digital), presentem el concepte de PLE (Personal Learning Environment). Entenem el PLE com el conjunt d'eines, fonts d'informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de forma habitual per aprendre (Castañeda i Adell, 2013). Com a agents educatius, penso que pot ser molt interessant comprendre i emprar aquest concepte de PLE amb els alumnes, acostant-nos a la informació, analitzant de quina manera fem nostra aquesta informació i comunicant aquesta informació com a element positiu de la nostra identitat digital. Aquest entorn personal d'aprenentatge no només està englobat per eines i recursos, sinó que el PLE és una nova manera d'aprendre, extrapolant aquest concepte digital al camp de la pedagogia (valorar la xarxa de relacions que ens permeten aprendre). 
(Imatge extreta de: http://www.um.es/ple/libro/)

Fonts consultades:

Goines, A; Serrat, M. (2010). La gestió de la identitat digital: una nova habilitat informacional i digital. Recuperat a: http://www.tabuladecimal.info:8080/jspui/handle/123456789/206

Simon, J. (2017). Identitat digital, ocupabilitat i inserció laboral. Recuperat a: http://premsa.blanquerna.edu/butlleti/Opinio.aspx?NumButlleti=180
Casteñeda, L; Adell, J. (2013). Entornos personales de aprendizaje: claves para el ecosistema educativo en la red. Recuperat a: http://www.um.es/ple/libro/
Wikipedia. (2016). Entorno personal de aprendizaje. Recuperat a: https://es.wikipedia.org/wiki/Entorno_personal_de_aprendizaje

No hay comentarios:

Publicar un comentario