Com hem esmentat en anteriors publicacions d'aquest bloc, la societat contemporània ha sofert una sèrie de canvis i/o evolucions que han fet de la nostra comunitat una comunitat digitalitzada i molt connectada entre si. Entenem per connectivisme la connexió de coneixements, és a dir, la necessitat d'estar connectats amb els altres per enriquir el nostre coneixement, estar obert a altres mirades. Aquest concepte és una idea molt present en el camp de l'educació, on connexió de coneixements i la creació de xarxes neuronals interconnectades és fruit d'un aprenentatge significatiu i reeixit. En el vídeo adjuntat posteriorment, es pot apreciar com el Dr. Jordi Adell (Doctor en filosofia i Ciències de l'educació, director del CENT, UJI.) ens parla sobre aquest nou concepte del connectivisme.
(Vídeo extret de: https://www.youtube.com/watch?v=oZORVgqFtHU )
Durant el vídeo es pot apreciar la importància de les TIC i la tecnologia en el connectivisme. Gràcies a les TIC, aquestes xarxes poden ser més globals i extenses en el territori. Com a docents, poder fer viure aquestes connexions als infants pot ser un recurs molt important per tal que els alumnes puguin reforçar o enfortir el seu aprenentatge. Aprenem dels altres, de les seves opinions, errors, accions, etc. Així doncs, hem de veure aquest connectivisme com a un aspecte positiu dins les nostres aules, potenciant-lo i veient-lo com a font d'enriquiment i creixement personal i acadèmic. El connectivisme, com a teoria de l'aprenentatge emergent, ens pot ajudar a entendre el procés d'ensenyament - aprenentatge. Per tal de situar-nos en el temps i exposar alguns exemples aclaridors, adjunto a sota un vídeo on el desenvolupa més extensament aquesta idea de Connectivisme.
(Vídeo extret de: https://www.youtube.com/watch?v=lHgnhb_-Rv4)
Com es pot aprendre?, Com es van descobrint els coneixements? Aquestes són algunes preguntes que, com a docent o agents educadors, ens plantegem davant la nostra tasca eductiva. Per poder arribar a entendre aquest concepte complex de l'aprenentatge, cal fer un salt històric. Al segle XVIII, durant la il·lustració, a través de la impremta i altres tècniques de recollida de dades, es podia englobar i recollir la informació de la humanitat. Al llarg d'aquests anys, s'ha anat evolucionant i regenerant aquesta informació i/o coneixement. Així doncs, els processos d'ensenyament - aprenentatge també han anat evolucionant al llarg dels anys, cap a una educació constructiva on l'infant sigui productor i autor del seu procés d'aprenentatge. A l'escola, actualment, el que es fa és ensenyar de manera ordenada, tot i que en la realitat, els infants aprenen de forma desordenada. Té sentit presentar la informació ordenada a l'escola si en la realitat i quotidianitat estan presentades de forma desordenada? Ho estem fent bé? Amb el que es pretén realitzar amb aquestes preguntes o paraules és poder suscitar en el lector una espurna de canvi, un canvi de paradigma educatiu cap al constructivisme i el connectivisme. Com a docents hem de poder oferir espais i moments o els alumnes puguin desenvolupar-se de forma global, posant en pràctica capacitats, estratègies o habilitats per construir el seu aprenentatge. En aquest moment d'aprenentatge, la construcció de ponts entre coneixements existents i els nous creats, és cabdal per tal que els alumnes puguin fer aquests aprenentatges significativament.
Avui dia, el coneixement és continu, s'aprèn a tot arreu. Aprenem en el moment en què necessitem saber alguna cosa, i aquest coneixement ja no és memorístic com era abans. Ho tenim tot al nostre abast i podem accedir a la informació quan vulguem, és per això que ja no ens cal memoritzar tot aquest coneixement com anteriorment. Tanmateix, podem identificar l'aprenentatge com un procés cocreatiu (s'aprèn tot creant-lo) i a la vegada complex, ja que no és lineal ni estructurat. Un coneixement em porta a un altre, és per això que cal relacionar i connectar els diversos conceptes, creant xarxes d'aprenentatge (relacionar-ho amb persones, llibres, etc.). La gran complexitat de l'aprenentatge, per tant, és que tot està connectat, i és una gran tasca connectar tots els conceptes que anem descobrint. Davant aquestes connexions que s'han d'establir, el mestre ha de ser conscient de la creació d'aquests ponts de coneixement, oferint propostes i/o recursos per tal d'ajudar als infants a crear-los.
Tornant amb el concepte de connectivisme, on l'anem desenvolupant al llarg d'aquesta publicació, a primera vista (a nivell etimològic) la paraula connectivisme ja ens fa extreure algun aspecte: aprenem amb cercles concèntrics, i a mesura que la informació que rebem s'apropa al nostre nucli de coneixement, i es va allunyant de la "perifèria", assolim els coneixements. Tanmateix, com a docents cal tenir en compte que els nens i nenes no arriben sense cap coneixement a l’escola, és a dir, quan un infant inicia P3 ja ha après prèviament moltes coses. I no només a P3, ja que en cada nou inici d’un curs, els alumnes tenen diversos coneixements, és per això que cal fer sempre una avaluació inicial, la qual ens diu quin coneixement perifèric té un alumne sobre un determinat tema (allò que sap), per tal de poder-lo ajudar a caminar cap al nucli del seu coneixement (relacionar el que ja sabia amb els nous conceptes). Però també cal tenir en compte que l’aprenentatge és incert: les coses no són certes fins que no passen de debò: hi ha certes coses que fins que no es compleixen no sabem que són veritat. I doncs, davant d’aquesta incertesa, què cal ensenyar als infants? A nivell curricular, a l’escola hi ha un currículum que és variable, per tant, ensenyem coses útils, o coses que “s’han d’aprendre” per obligació? Cal adonar-nos de la importància de treballar aspectes que interessin als infants per tal d’aconseguir un aprenentatge significatiu i funcional. Com a docents o agents educatius hem de poder veure la rellevància d’aquest currículum i dels aspectes que treballem a l’aula. Però, no només cal fixar-nos en el “què estem ensenyant”, sinó que cal posar la mirada de forma crítica en el “com ho estem ensenyant”.
Per tal d'anar tancant les diferents idees sobre el connectivisme, George Siemens i Stephen Downes expliciten la importància de les xarxes / connexions actualment. Segons aquests pensadors, i entre d'altres, podem trobar tres nivells d'estructuració de xarxes: el nivell neuronal, la part cognitiva i les relacions que establim alb els altres. Són les relacions que tenim amb l'altra gent. Per finalitzar, cal dir o remarcar la importància del constructivisme com a eina o recurs de l'aprenentatge emergent. Només amb la creació o connexió de xarxes els alumnes podran estructurar el seu pensament i aprendre de forma significativa.
(Imatge extreat de: https://www.youtube.com/watch?v=lHgnhb_-Rv4)
Fonts consultades:
ReAprender. (2011). El conectivismo como teoría de aprendizaje emergente. Recuperat a: https://www.youtube.com/watch?v=lHgnhb_-Rv4
Val.Machino. (2014). Aprenentatge siginiticatiu TIC. CONNECTIVISME I SINGULARITAT A.I. Recuperat a: https://www.youtube.com/watch?v=oZORVgqFtHU
Tic Innovación. (2014). B01.03 ¿Qué es el Conectivismo?. Recuperat a: https://www.youtube.com/watch?v=XMoSqV4Zkg0
No hay comentarios:
Publicar un comentario