L'ús dels mitjans i l'educació en comunicació

Avui dia vivim en una societat on els mitjans de comunicació tenen un paper molt important en les nostres vides. Tanmateix, cal destacar que avui dia no estem tan sotmesos la publicitat televisiva, ja que actualment la gent utilitza més internet per veure "la televisió" que la TV en si. Abans de seguir amb aquest petit article, voldria puntualitzar alguns conceptes sobre els mitjans de comunicació de masses: què són?, a qui s'adrecen?, etc. Els mitjans de comunicació de masses són la televisió, la ràdio, la premsa, la publicitat i, des de fa poc, internet. Tots aquests mitjans de comunicació tenen com a destinataris tota l'audiència de forma indiscriminada. Si mirem aquests canals de comunicació i el seu objectiu ocult, moltes vegades els mitjans de comunicació es podrien descriure com a empreses basades en l'economia del consum, utilitzant un llenguatge audiovisual dominat per l'emoció amb uns fins concrets.

Imatge extreta de Google imatges

Tanmateix, la programació d'aquests mitjans de comunicació moltes vegades creen una falsa il·lusió de la realitat, proposant models, difonent coneixements i transmeten valors que avui dia rauen en la nostra societat. Avui dia una gran part de la societat es podria considerar a si mateixa com a analfabeta dels mitjans de comunicació, però, que vol dir aquest nou concepte? Un analfabet dels mitjans de comunicació és aquell que no té la capacitat d'entendre allò que se'ns explica a través dels mitjans de comunicació o poder expressar-nos nosaltres a través dels mitjans de comunicació.

Com a mestres és important que tractem els temes de la comunicació de masses amb els infants per poder potenciar el seu pensament crític i reflexiu. Personalment, penso que l'educació en la comunicació és un aspecte cabdal que cal tractar a les escoles. Els infants han de poder ser conscients i competents per veure el rere fons i els objectius ocults de la comunicació, convertint-se en ciutadans resilients, crítics, autònoms i inconformistes. El mestre, com a referent d'aula, també ha de tenir aquesta visió crítica vers els canals de comunicació a la societat. Amb aquesta visió crítica de la manipulació de la informació d'avui dia, el que volem com a mestres és que els infants puguin esdevenir persones crítiques davant la societat del futur, fent-los persones no analfabetes en els mitjans de comunicació.

Imatge extreta de Google imatges

Fornts consultades:

http://www.aulamedia.org/manifest/

Creació de materials didàctics i recursos per a l’aprenentatge autònom - Flipped classroom

En aquesta estrada del bloc parlarem sobre la creació de materials didàctics i el context de la flipped classroom. La classe inversa o flipped classroom és un sistema o forma d'aprenentatge en el marc d'un procés docent semipresencial, segons el qual els estudiants aprenen nous continguts amb la visualització de vídeos de contingut educatiu, normalment a casa, per després realitzar els deures, activitats, problemes o exercicis que s'hi puguin vincular a l'aula i amb el suport personalitzat del professor. Per poder crear aquest tipus de vídeos i/o recursos podem:

1. Enregistrar explicacions:  Movenote, Educreations (iPad), Lenson create (iPad i Android) i altres aplicacions.
2. Preparar el treball de vídeos de manera autònoma: Edpuzzle, VideoAnt, Videonot.es i altres aplicacions.
3. Preparar materials per a la posada en comú del treball autònom a l'aula: Kahoot, Mentimeter, Google Forms.

Per tal de posar en pràctica aquesta creació de materials i/o recursos didàctics, a continuació exposo una experiència viscuda a classe. Tot i que aquesta vivència va ser executada en un àmbit universitari, és totalment extrapolable a primària. Per parelles vam triar un d'aquests programes i un contingut específic de primària a treballar. Nosaltres vam escollir el Lesson create. Vam elaborar un vídeo sobre les notes musicals.

Com a mestres hem de poder tenir recursos i conèixer diferents estratègies digitals per poder oferir als nostres alumnes materials diversos i rics. Per aquest motiu, penso que és molt interessant investigar dins la xarxa per poder trobar noves apps i materials per poder millorar la qualitat de les nostres intervencions a l’aula.

Repositoris i recursos digitals per a l’aprenentatge

Hola a Tothom! Ja tornem a ser per aquí! Avui parlarem dels repositoris i els recursos digitals per l'aprenentatge. Aquests repositoris normalment sorgeixen davant el problema de la massificació i desbordament de recursos i/o informació en la xarxa. Quan fem una cerca a la xarxa vers una temàtica en concret trobem una sèrie d'entrades (app, llocs, blocs, etc.) que intenten donar resposta a allò que nosaltres hem buscat. Això comporta que "perdem" estona en entrar en aquestes pàgines i anem analitzant els diferents recursos digitals segons les necessitats que els infants destinataris presentin. Per tal que aquesta despesa de temps sigui més petita i s'augmenti la funcionalitat de la cerca, davant aquesta massificació hi ha pàgines web i/o altres llocs en línia on es presenten un recull de materials. Pel que fa als recursos educatius a primària, si com a mestres busquem a la xarxa algun recurs a la xarxa, ens sortiran una sèrie de links o enllaços que són una mostra de massificació d'informació. Cadascuna d'aquestes webs té un munt de recursos en la mateixa web. Com a eina per a l'escola, crear un repositori de centre (de recursos) pot ser un bon moment on l'escola vagi assumint un cert rol de dinamitzadora de les TIC. Fer un recull de recursos que pugui ser interessant per a l'escola (i fora) on davant una necessitat pugui ser útil, penso que és una bona iniciativa com a mestres per tal de compartir recursos de forma ràpida per tal d'afavorir que el paradigma educatiu pugui anar canviant.

Com a treball de classe, el passat vint d'abril vam haver de pensar (en petits grups) de quina manera classificar i ordenar la informació si creéssim un repositori. Tot i que aquesta experiència està emmarcada en l'àmbit universitari, es podria traslladar perfectament a una aula de primària. Al darrere d'això hi ha un tema molt interessant per treballar a primària: l'organització, la informació, connectivisme (competència transversal), etc. En primer lloc vam pensar en quin format voldríem fer el repositori i sobre quin tem: Quins recursos digitals útils per a l'escola volem "ordenar"?, ho ordenarem per edats, per continguts?, quin serà el seu accés? Aquests són els passos que vam seguir:

1. Quins camps d'informació volem "guardar" que siguin útils a l'escola (7, 8 camps...).
2. Anar fent el "joc" de com ho buscarem (la mestra de música que està preparant alguna cosa per fer la festa de St. Jordi). Què podria buscar aquesta mestra en la "nostra" base de dades?
3. Algun caps que d'aquestes pàgina web parli de festes tradicionals (si parlem de st. Jordi...). Que tot sorgeixi d'una necessitat.
4. Font d'informació per fer la fitxa, registre, és tafanejar "recursos educatius" i veure exemples.
5. Com ho fem? Quins recursos per poder fer la consulta i crear la nostra organització (buscar el recurs més idoni per fer-ho: un bloc, document de text Drive, full de càlcul Drive, etc.)

A continuació mostrem la nostra proposta de repositori, un seguit de recursos vers el tema de Sant Jordi realitzats en un full de càlcul de Google que es podria compartir amb la resta de professorat del centre per tal que tot hi poguessin tenir accés i es poguessin beneficar de l'organització de la informació escollida:

El pla TAC de centre - (Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement)

Segons el departament d’ensenyament, el  Pla TAC de centre és un document que estableix unes directrius clares per assegurar la competència digital de l’alumnat, la integració curricular, la inclusió digital i la innovació metodològica. El projecte d’implementació de les tecnologies ha de ser un compromís entre el desitjable i el possible i sobretot ha de ser compatible i coherent amb el projecte educatiu del centre. És també molt important que tothom s’involucri en el desenvolupament del projecte.

A l'hora d'elaborar el Pla TAC del centre educatiu es segueix un procés complex i llarg que requereix un impuls per part de l'equip directiu, que n'ha d'exercir la coordinació, el consens del claustre del professorat i la complicitat de tota la comunitat educativa. L'elaboració del Pla TAC de centre pot esdevenir una gran eina d'innovació educativa per tal d'incloure les TIC en el dia a dia de l'aula. En aquest context, l'elaboració del Pla ha de proporcionar espais i temps per establir intercanvis entre el professorat per reflexionar, debatre, compartir i, en resum, per aprendre del nou context educatiu que s'està creant a l'escola. La integració total de les noves tecnologies en un centre educatiu es pot enfocar com un procés d'innovació i procés de canvi, afectant en l'àmbit personal (a tots els integrants de l'escola) com afectant aspectes logístics i de funcionament. Per facilitar que aquest procés es desenvolupi de forma harmònica, és necessari un Pla TAC específic que formi part del projecte educatiu del centre.

Imatge extreta de: http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/tac/pla-tac-centre/tac_1.pdf

Com a mestres és important que reflexionem sobre la integració de les noves tecnologies en els processos d'ensenyament-aprenentatge dels infants a l'aula, analitzant la situació educativa que es donaria, buscant els seus avantatges i inconvenients. Personalment penso que introduir les TIC a l'aula pot esdevenir un moment de reflexió profunda en el context educatiu de l'escola, reflexionant sobre les pràctiques docents, les metodologies que s'empren en el centre així com el rerefons de tot aquest canvi de paradigma educatiu digital. L'eix central de la reflexió és plantejar-se com adoptar les tecnologies de la informació i la comunicació a l'escola per tal que estiguin al servei de l'aprenentatge i el coneixement. L'escola d'avui dia no pot deixar enrere que els infants que la componen utilitzen la tecnologia per a l'oci i la comunicació, però que aquest us ha de ser guiat en l'adquisició de la competència digital en sentit ampli i en l'adquisició de coneixement. Així doncs, penso que un dels objectius que ens hauríem de marcar com a mestres és incorporar les noves tecnologies a l'escola des d'una mirada crítica, educativa, on es faciliti l'aprenentatge de forma autònoma i personalitzat dels alumnes. D'altra banda, implementar aquest Pla TAC a l'escola requeriria també la utilització d'una sèrie de rols diferents, per part del professorat, que els ajudaria a créixer professionalment. Així doncs, implementar aquest pla TAC als centres educatius comporta alguns canvis significatius en l'organització i la metodologia de l'escola.

🔼El pla TAC a la meva escola de pràctiques🔼

Durant el meu període de pràctiques em vaig interessar per veure si en aquest centre hi havia un Pla TAC o estava en procés de creació. Després de veure la utilització diària de les TIC a l'aula, veure les classes d'informàtica i parlar amb l'informàtic vaig concloure que no hi havia un pla TAC de centre. Encara que no hi hagués un Pla TAC de centre, durant el dia a dia a l'aula les TIC tenien un paper important i funcional. Així doncs, després de parlar amb la persona responsable de l'àrea d'informàtica de l'escola, les meves companyes de pràctiques i jo vam poder veure com, tot i que no tenien un pla TAC, aquest estava en construcció. A causa que l'encarregada de dur-lo a terme va agafar la baixa, el procés estava estancat.

Pel que fa a l'ús de les TIC en el dia a dia a l'aula, cal destacar que tenien un paper important. Per tal de fer les classes més dinàmiques o emprar serveis en línia (vídeos explicatius, jocs educatius, cerca d'informació, etc.), els infants el feien servir bastant. La mestra de l'aula emprava la PDI com a forma per projectar aspectes en relació a les diferents matèries. D'altra banda, per organitzar els aspectes de cada alumne (notes, observacions, etc.) i el seu horari, la mestra (i totes els/les mestres de primària) portava un Ipad amb una aplicació instal·lada: IDOCEO.

Tot i que quan jo hi vaig anar no hi havia cap pla TAC vigent i la seva elaboració estava estancada, penso que a poc a poc en el centre on vaig realitzar les pràctiques hi haurà un pla TAC. Tot procés de canvi comport un procés de caos, per aquest motiu ha sigut molt significatiu indagar sobre el pla TAC a l'escola i veure la utilització de les TIC en el dia a dia l'aula.

Fonts consultades:

http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/tac/pla-tac-centre/tac_1.pdf

La competència digital dels alumnes de primària i la competència digital del docent

Bon dia a tothom! Avui parlarem sobre La competència digital dels alumnes de primària i la competència digital del docent. En relació a la competència digital dels alumnes de primària, què haurien de saber els nens i nenes sobre l'entorn digital en acabar la seva educació primària, el document competències bàsiques en l'àmbit digital pot ajudar-nos a saber quines competències han d'assolir els infants vers les TIC.

Imatge extreta de: http://blogs.iec.cat
/scp/wp-content/uploads/sites/13/2013/11/
competencies_digital_primaria.pdf

Com a mestres és important que sapiguem que el docent de l’aula és qui pensa com i què aplicar del Currículum. Aquest l’hauríem de compartir en reflexió entre mestres i alumnes per tal de poder crear un coneixement en xarxa a l’escola. Però, quins objectius ens podem marcar com a mestres? Què hem de fer amb aquest document?

En primer lloc, és important i rellevant que el mestre de l'aula conegui aquest document i el comprengui (estructura, contingut...), tenint en compte què ens diu a l'hora de crear activitats i utilitzar-ne els recursos. Així doncs, cal veure com podem traslladar les dimensions d'aquest document a l'aula (com el podem utilitzar), en quines situacions, amb quins recursos informàtics, etc. D'aquesta manera el mestre podrà adaptar aquells aspectes competencials a les característiques de l'aula en concret (adaptant-se als seus alumnes), entenent què ens aporta i en quines situacions ens pot ser útil.

Imatge extreta de: http://blogs.iec.cat/scp/wp-content/uploads/sites/13/2013/11/competencies_digital_primaria.pdf

                 

És important que, com a mestres, nosaltres també siguem competents en l'àmbit digital per poder oferir espais suggestius i rics on els infants puguin desenvolupar les seves competències i habilitats digitals. El mestre ha de ser competent digitalment, ja que ell és model per als seus alumnes. Com a mestres hem d'estar preparats per poder aprofitar qualsevol situació espontània per tal de treballar aspectes digitals, siguin programats o no. A vegades allò que no està programat i surt de forma natural per part dels nens és molt més educatiu. S'educa més per allò que "surt" que allò que està programat i "que toca fer". Així doncs, hem de ser conscients com a mestres de quin model o exemple donem en relació a les TIC i l'aprenentatge.

La CDD (competència digital docent) és la suma de la CDI del docent  (competència digital istrumental: saber fer servir programes i aplicacions) i la CDM (competència digital metodològica: de quina manera som competents preparant una presentació ppt per tal que els infants aprenguin alguna cosa, va més enllà dels instrument, ja que enfoca la seva mirada des d’una perspectiva pedagògica). Hem de poder ser conscients del nostre domini de les eines digitals per tal de ser competents i poder dur a terme dinàmiques on les TIC tinguin un paper rellevant. Avui dia la digitalització del món és un fenomen real que cada cop més s'ha anat traslladant a les escoles. D'aquí rau la importància de ser competents com a docents en l'àmbit digital.

Fonts consultades:
http://www.tribunaeducacio.cat/la-competencia-digital-docent-a-blanquerna/

Pearltrees: Què és?

Pearltres és una eina digital (una eina 2.0) que ofereix un servei similar al dels marcadors socials. Amb aquesta aplicació el que es pot realitzar són confeccions i estructures, en forma d'arbre de perles (d'aquí ve el seu nom) amb el qual cada "perla" equivaldria a un enllaç web. D'aquesta manera, l'usuari pot agrupar-les per crear branques de "perles" vers una temàtica en concret, agrupant i/o organitzat la informació de forma acurada i concreta. Un dels aspectes més interessants d'aquesta aplicació és la seva possibilitat de compartir aquests arbres en les xarxes socials, connectant-los amb altres usuaris.

Imatge extreta de Google imatges

Per poder emprar aquesta aplicació és molt fàcil registrar-se. Només cal entrar a la web de Pearltrees (https://www.pearltrees.com/) i emplenar les dades que es requereixen. Una vegada registrats, el seu ús consisteix a accedir a l'escriptori que s'ha creat i anar "completant" l'arbre que ens surt per defecte (una primera perla que serà la "perla mare" del nostre arbre, el primer enllaç o títol que vulguem posar). Des d'aquella perla central es confeccionarà el nostre arbre, creant totes les perles d'informació que vulguem.

Imatge extreta de Google imatges

Com a eina didàctica té molts avantatges. En primer lloc, aquesta aplicació és un bon lloc digital on recopilar enllaços que com a mestres ens pugui interessar. D'aquesta manera tindrem la informació organitzada i emmagatzemada per temàtiques d'interès. Podem organitzar els recursos web que més utilitzem com a mestres. D'altra banda, emparant aquesta aplicació es pot realitzar una cerca d'informació (notícies, mapes, vídeos, articles, imatges, etc.) sobre les diferents temàtiques que s'estiguin abordant a l'aula i poder compartir-los amb els infants. Tanmateix, aquesta eina 2.0 pot ser un bon lloc on unificar documents digitals (blocs, etc.) dels alumnes de l'aula.

                        

Com a conclusió final, cal destacar la importància de veure aquesta aplicació com a una eina connexió de dades, de recursos, de coneixement. Com a mestres és important tenir en compte aquest concepte de "xarxa de coneixements". Des del meu punt de vista un dels avantatges més grans d'aquesta aplicació és el seu poder de difusió i descobriment, actuant com una gran xarxa social on és possible organitzar la teva pròpia informació i interactuar amb els altres usuaris compartint coneixements. Com a mestres, aquesta aplicació pot ser un gran aliat a l'hora de guardar informació referent a la nostra feina en dia a dia a l'aula.

Imatge extreta de Google imatges

Fonts consultades:

http://www.educacontic.es/blog/crea-arboles-de-perlas-educativas-con-pearltrees

https://www.genbeta.com/web/pearltrees-un-servicio-de-marcadores-sociales-muy-visual

http://blog.tiching.com/descubre-las-posibilidades-de-pearltrees-en-el-aula/

Twitter: “una plataforma de comunicació bidireccional amb naturalesa de xarxa social”

Com en anteriors publicacions, avui us mostrarem un recurs per l'aula molt emprat en la nostra societat, una plataforma de comunicació bidireccional amb naturalesa de xarxa social. Segons Rubín (2016), Twitter es pot definir tenint en compte aquesta bidireccionalitat esmentada anteriorment, la seva arrel de xarxa social així com la seva limitació característica de 140 caràcters per tuit. Tot i això, comparant aquesta xarxa social amb altres xarxes (Facebook, LinkedIn, etc.), espot apreciar la seva diferencia. A Twitter, els dos extrems no es posen en contacte l''un amb l'altre (com pot passar a Facebook amb les sol·licituds d'amistat), sinó que els "seguidors" segueixen a una persona, però la persona "seguida" no accepta una relació "d'amistat" cap al "seguidor".

(Imatge extreta de Google Imatges)

Relacionant aspectes sobre el connectivisme, Twitter ens permet estar al dia sobre diferents personatges, programes o institucions que reflecteixen en aquesta xarxa social els aspectes més rellevants sobre si mateixes. Tanmateix, la creació d'aquests "seguidors" i "seguits" ens permet crear una xarxa de contactes, idees i inspiracions que ens poden ser molt útils tant en la nostra vida personal com professional. Així doncs, fent un petit esment sobre els avantatges comunicatius de Twitter, per què no traslladar-ho a l'aula? Treballant aquesta xarxa social a l'aula, podem fer veure als infants la importància de les "xarxes" (tant de coneixement com físiques) i els seus avantatges. Tanmateix, aquest moment pot ser un bon context per treballar la identitat digital, fent conscients als infants d'allò que es publica i la seva estada indefinida a internet.

Per aquest motiu, com a docents, hem de deixar de banda els estereotips marcats per les xarxes socials en general i saber veure els seus avantatges educatius. Per poder fer difusió d'aquest bloc sobre les TIC i les seves aplicabilitats i/o reflexions en el món educatiu, Twitter va ser una de les meves plataformes per fer-lo conèixer. Aquí us deixo una captura del meu tuit, així com la meva compta de Twitter.

Fonts consultades:

Rubín, R. (2016). Qué es Twitter, cómo funciona y qué te puede aportar esta red social. Recuperat a: https://www.ciudadano2cero.com/twitter-que-es-como-funciona/#Que_es_y_como_funciona_Twitter