Pearltrees: Què és?

Pearltres és una eina digital (una eina 2.0) que ofereix un servei similar al dels marcadors socials. Amb aquesta aplicació el que es pot realitzar són confeccions i estructures, en forma d'arbre de perles (d'aquí ve el seu nom) amb el qual cada "perla" equivaldria a un enllaç web. D'aquesta manera, l'usuari pot agrupar-les per crear branques de "perles" vers una temàtica en concret, agrupant i/o organitzat la informació de forma acurada i concreta. Un dels aspectes més interessants d'aquesta aplicació és la seva possibilitat de compartir aquests arbres en les xarxes socials, connectant-los amb altres usuaris.

Imatge extreta de Google imatges

Per poder emprar aquesta aplicació és molt fàcil registrar-se. Només cal entrar a la web de Pearltrees (https://www.pearltrees.com/) i emplenar les dades que es requereixen. Una vegada registrats, el seu ús consisteix a accedir a l'escriptori que s'ha creat i anar "completant" l'arbre que ens surt per defecte (una primera perla que serà la "perla mare" del nostre arbre, el primer enllaç o títol que vulguem posar). Des d'aquella perla central es confeccionarà el nostre arbre, creant totes les perles d'informació que vulguem.

Imatge extreta de Google imatges

Com a eina didàctica té molts avantatges. En primer lloc, aquesta aplicació és un bon lloc digital on recopilar enllaços que com a mestres ens pugui interessar. D'aquesta manera tindrem la informació organitzada i emmagatzemada per temàtiques d'interès. Podem organitzar els recursos web que més utilitzem com a mestres. D'altra banda, emparant aquesta aplicació es pot realitzar una cerca d'informació (notícies, mapes, vídeos, articles, imatges, etc.) sobre les diferents temàtiques que s'estiguin abordant a l'aula i poder compartir-los amb els infants. Tanmateix, aquesta eina 2.0 pot ser un bon lloc on unificar documents digitals (blocs, etc.) dels alumnes de l'aula.

                        

Com a conclusió final, cal destacar la importància de veure aquesta aplicació com a una eina connexió de dades, de recursos, de coneixement. Com a mestres és important tenir en compte aquest concepte de "xarxa de coneixements". Des del meu punt de vista un dels avantatges més grans d'aquesta aplicació és el seu poder de difusió i descobriment, actuant com una gran xarxa social on és possible organitzar la teva pròpia informació i interactuar amb els altres usuaris compartint coneixements. Com a mestres, aquesta aplicació pot ser un gran aliat a l'hora de guardar informació referent a la nostra feina en dia a dia a l'aula.

Imatge extreta de Google imatges

Fonts consultades:

http://www.educacontic.es/blog/crea-arboles-de-perlas-educativas-con-pearltrees

https://www.genbeta.com/web/pearltrees-un-servicio-de-marcadores-sociales-muy-visual

http://blog.tiching.com/descubre-las-posibilidades-de-pearltrees-en-el-aula/

Twitter: “una plataforma de comunicació bidireccional amb naturalesa de xarxa social”

Com en anteriors publicacions, avui us mostrarem un recurs per l'aula molt emprat en la nostra societat, una plataforma de comunicació bidireccional amb naturalesa de xarxa social. Segons Rubín (2016), Twitter es pot definir tenint en compte aquesta bidireccionalitat esmentada anteriorment, la seva arrel de xarxa social així com la seva limitació característica de 140 caràcters per tuit. Tot i això, comparant aquesta xarxa social amb altres xarxes (Facebook, LinkedIn, etc.), espot apreciar la seva diferencia. A Twitter, els dos extrems no es posen en contacte l''un amb l'altre (com pot passar a Facebook amb les sol·licituds d'amistat), sinó que els "seguidors" segueixen a una persona, però la persona "seguida" no accepta una relació "d'amistat" cap al "seguidor".

(Imatge extreta de Google Imatges)

Relacionant aspectes sobre el connectivisme, Twitter ens permet estar al dia sobre diferents personatges, programes o institucions que reflecteixen en aquesta xarxa social els aspectes més rellevants sobre si mateixes. Tanmateix, la creació d'aquests "seguidors" i "seguits" ens permet crear una xarxa de contactes, idees i inspiracions que ens poden ser molt útils tant en la nostra vida personal com professional. Així doncs, fent un petit esment sobre els avantatges comunicatius de Twitter, per què no traslladar-ho a l'aula? Treballant aquesta xarxa social a l'aula, podem fer veure als infants la importància de les "xarxes" (tant de coneixement com físiques) i els seus avantatges. Tanmateix, aquest moment pot ser un bon context per treballar la identitat digital, fent conscients als infants d'allò que es publica i la seva estada indefinida a internet.

Per aquest motiu, com a docents, hem de deixar de banda els estereotips marcats per les xarxes socials en general i saber veure els seus avantatges educatius. Per poder fer difusió d'aquest bloc sobre les TIC i les seves aplicabilitats i/o reflexions en el món educatiu, Twitter va ser una de les meves plataformes per fer-lo conèixer. Aquí us deixo una captura del meu tuit, així com la meva compta de Twitter.

Fonts consultades:

Rubín, R. (2016). Qué es Twitter, cómo funciona y qué te puede aportar esta red social. Recuperat a: https://www.ciudadano2cero.com/twitter-que-es-como-funciona/#Que_es_y_como_funciona_Twitter

Models pedagògics vinculats amb l’ús de les TIC

Com hem anat comentant en anteriors publicacions d'aquest bloc, cada com més, les escoles estan viatjant cap a un procés d'innovació i canvi de paradigma. Per tal de dur aquests canvi de visió educativa. Avui exposarem alguns recursos i models pedagògics vinculats amb l'ús de les TIC.

En primer lloc presentarem el model SAMR/RAT, entenent-lo com una estratègia/model pedagògic, en el qual se'ns presenta un camí a seguir, un patró que determina la nostra manera de fer com a docents. Les inicials SAMR són l'acrònim de Substituir, Augmentar, Modificar i Redefinir, els 4 passos o fases a seguir per poder implementar aquest model pedagògic. A l'hora de substituir, el que es vol pretendre alb la primera "lletra" de l'acrònim és, tot i emprar una metodologia més aviat tradicional, s'ha de fer un bon ús de les TIC a l'aula com a element o estratègia d'aprenentatge i creació de connexions. Quan parlem d'augmentar, segon pas d'aquesta implementació, el que es pretén és que els estudiants puguin i utilitzin les TIC per ampliar funcions. Que no sigui tan sols una eina pel mestre per explicar informació. Les TIC a l'aula poden aportar al mestre un seguit de canvis en la metodologia, reformulant les activitats d'aprenentatge per tal que esdevinguin significatives pels alumnes, tercera fase de la implementació, modificar. Per últim, cal parlar de redefinir, darrera fase de la implementació on les TIC es veuen com a estratègia a l'aula que 'retenen crear noves situacions o contextos d'aprenentatge. El RAT és un model molt similar al SAMR, tot i que no es presenta tanta rellevància al "redefinir", darrera fase de la implementació del model pedagògic basat en les TIC.

En segon lloc presentarem el model pedagògic ACOT2: (apple classrooms of tomorrow). En aquest model, es pot apreciar l'evolució del professorat en la incorporació de les TIC i el Model ACOT2. A mitjans dels anys 80 s'engega a Estats Units un projecte de recerca denominat: Apple Classrooms Of Tomorrow (ACOT). El seu objectiu primordial era crear un entorn d'ensenyament - aprenentatge en el qual la utilització de la tecnologia sigui quelcom normal, quotidià, com ho pot ser la utilització de la pissarra o el bolígraf. Aquest projecte buscava l'extensió de processos d'aprenentatge, utilitzant la tecnologia com a eina de construcció de coneixements, no solament a l'aula, sinó en altres entorns, combinant la instrucció directa tradicional amb la construcció del coneixement. Durant la realització d'aquest model pedagògic, el que es pretenia era afavorir les actituds col·laboratives entre alumne - docent. Encara que aquest context se centrava en el professorat de primària i secundària, és perfectament aplicable a altres contextos educatius (o cicles, etapes, etc.). Es va observar que la peça clau de l'èxit d'aquest nou context d'aprenentatge era el professor: era el primer que havia d'adaptar-se les noves circumstàncies, abandonant el seu rol d'expert per afavorir l'establiment d'una comunicació bidireccional amb l'alumne. Canvi de rol per part del professorat: trencar motlles de la formació tradicional del professorat. Evolució d'aquesta integració del model ACOT: Entrada: el professor pren contacte amb les TIC i els seus diferents usos. Adopció: utilització de les TIC per suplir l'educació tradicional. Adaptació: integració de les TIC en les pràctiques de classe tradicional. Apropiació: a partir de projectes concrets, s'incorporen les TIC com una eina més → fomentar actituds col·laboratives mitjançant la realització d'activitats en grup. Invenció: dominat el tema, es descobreixen nous usos per eines tecnològiques integrades en les activitats curriculars.

En tercer lloc, cal explicar el model TPACK: (coneixement tècnic pedagògic del contingut). El model es va crear entre l'any 2006-2009 amb la finalitat d'incorporar les TIC de manera eficaç i significativa en els contextos d'ensenyament - aprenentatge. Per tal de dur a terme aquesta incorporació d'aquest model pedagògic, cal la fusió o convergència de tres aspectes: el contingut (coneixement del contingut), la pedagogia (coneixement pedagògic) i la tecnologia (coneixement tecnològic). Les implicacions pràctiques que ens ofereix aquest model abasten conceptes com: el Model relacional (el coneixement sobre la interrelació), la Presa de decisions (la reflexió, activitat més creativa), etc.

Per últim, cal exposar el model pedagògic de la Flipped Classroom. Aquest model pedagògic està molt "de moda" en els àmbits de l'educació superior (universitats, etc.), tot i que hi ha escoles que també estan posant en pràctica la implantació d'aquest model. Aquest mètode pedagògic consisteix a fer que l'alumne treballi a casa uns aspectes (de caràcter més teòric) i posteriorment aquests són traslladats a l'aula (posant-los en pràctica). Es basa en la Taxonomia de Bloom, aquelles capacitats cognitives i metacognitives que els nens posen en joc depenent dels continguts que es treballen (tenint en compte la complexitat). El treball que es fa a casa com el treball que es realitza a l'aula ha de ser complementari, s'han de retroalimentar. A casa, l'infant ha de poder aplicar, entendre i recordar. Ha de ser un pensament d'ordre inferior: més senzill i individual. A l'escola, l'infant ha de poder posar en pràctica allò que ha estudiat a casa. Ha de poder crear, avaluar i analitzar. Ha de ser un pensament d'ordre superior: més complex i en equip o col·laboració.

Fonts consultades:

https://ipadcole.wordpress.com/2016/04/24/reemplazar-amplificar-trasformar-alternativas-al-modelo-samr/

http://eduteka.icesi.edu.co/articulos/samr

http://ali.apple.com/acot2/

https://www.youtube.com/watch?v=Vwx4meBMWo8

http://canaltic.com/blog/?p=1677

http://ebolo.es/welearning/innovaschool/modulos/flipped1/326_bloom_en_flipped_classroom.html

VideoNot.es: recursos per dur a terme a l’aula

(Imatge extreta de google imatges)

A part de reflexionar i aportar diferents idees sobre l'aprenentatge i les TIC, també tractarem eines, estratègies i recursos que com a docents és important que coneguem. Avui us presento el programa VideoNot.es, un programa que es troba a les aplicacions de Google Chrome (Chrome Web Store). El Videonot.es és una aplicació o una eina que ens permet fer en un vídeo el que podem fer en un text escrit (remarcar allò que és més important). A continuació, exposo un seguit d'instruccions per tal de fer funcionar el VideoNot.es

Com funciona Video Not:

1. Obrim l’aplicació Video Not que es troba a les aplicacions de Google Chrome
2. Obrim el vídeo i copiem la seva URL
3. A l’aplicació inserim l’enllaç del vídeo
4. A la dreta apareix un full en blanc on es pot anar escrivint directament
5. Per poder escriure es pot fer pausa en el vídeo o escriure simultàniament a mesura que el vídeo va avançant.
6. Quan creem una nota i comencem a escriure apareix el minut del vídeo en què hem escrit aquell apunt (automàticament)
7. Avantatge: mentre escric el text, puc canviar el vídeo i seguir prenent notes en el mateix document, fet que em permet comparar diversos vídeos i poder saber en quin moment es troba allò que hem citat o que volem remarcar de cada un dels vídeos.
8. Per desar-lo cal clicar l’icona del disquet, i automàticament es desa a Google Drive, creant-se una carpeta a la “Meva unitat” anomenada Video Not.es
9. Els vídeos que anem desant es van emmagatzemant a la carpeta de Google Drive per ordre, en funció de la data en què l’hem creat (en el cas que no canviem el nom del vídeo).

Per poder complementar el decàleg realitzat anteriorment, adjunto un vídeo titulat "Utilizar videonot.es para guiar el visionado de materiales de Youtube", on s'explicita pas a pas i de forma visual els passos a seguir per poder emprar aquesta aplicació.

(Vídeo extret de https://www.youtube.com/watch?v=2dnKhOuH94g) 

Per finalitzar amb aquesta petita entrada, cal esmentar les possibilitats positives que aquesta aplicació de Google Chrome ens ofereix. En primer lloc pot ser una bona eina per poder compartir un vídeo comentat amb altres persones, o per treballar amb els infants a l'aula. Així doncs, com que és una aplicació de Google Chrome, la podem guardar a la barra d'aplicacions o eines del nostre usuari de Chrome, i d'aquesta manera podrem fer ús d'aquesta barra d'eines personalitzada des de qualsevol ordinador en què iniciem sessió.

Canvi de paradigma educatiu. Constructivisme i connectivisme.

Com hem esmentat en anteriors publicacions d'aquest bloc, la societat contemporània ha sofert una sèrie de canvis i/o evolucions que han fet de la nostra comunitat una comunitat digitalitzada i molt connectada entre si. Entenem per connectivisme la connexió de coneixements, és a dir, la necessitat d'estar connectats amb els altres per enriquir el nostre coneixement, estar obert a altres mirades. Aquest concepte és una idea molt present en el camp de l'educació, on connexió de coneixements i la creació de xarxes neuronals interconnectades és fruit d'un aprenentatge significatiu i reeixit. En el vídeo adjuntat posteriorment, es pot apreciar com el Dr. Jordi Adell (Doctor en filosofia i Ciències de l'educació, director del CENT, UJI.) ens parla sobre aquest nou concepte del connectivisme.

(Vídeo extret de: https://www.youtube.com/watch?v=oZORVgqFtHU )

Durant el vídeo es pot apreciar la importància de les TIC i la tecnologia en el connectivisme. Gràcies a les TIC, aquestes xarxes poden ser més globals i extenses en el territori. Com a docents, poder fer viure aquestes connexions als infants pot ser un recurs molt important per tal que els alumnes puguin reforçar o enfortir el seu aprenentatge. Aprenem dels altres, de les seves opinions, errors, accions, etc. Així doncs, hem de veure aquest connectivisme com a un aspecte positiu dins les nostres aules, potenciant-lo i veient-lo com a font d'enriquiment i creixement personal i acadèmic. El connectivisme, com a teoria de l'aprenentatge emergent, ens pot ajudar a entendre el procés d'ensenyament - aprenentatge. Per tal de situar-nos en el temps i exposar alguns exemples aclaridors, adjunto a sota un vídeo on el desenvolupa més extensament aquesta idea de Connectivisme.

(Vídeo extret de: https://www.youtube.com/watch?v=lHgnhb_-Rv4)

Com es pot aprendre?, Com es van descobrint els coneixements? Aquestes són algunes preguntes que, com a docent o agents educadors, ens plantegem davant la nostra tasca eductiva. Per poder arribar a entendre aquest concepte complex de l'aprenentatge, cal fer un salt històric. Al segle XVIII, durant la il·lustració, a través de la impremta i altres tècniques de recollida de dades, es podia englobar i recollir la informació de la humanitat. Al llarg d'aquests anys, s'ha anat evolucionant i regenerant aquesta informació i/o coneixement. Així doncs, els processos d'ensenyament - aprenentatge també han anat evolucionant al llarg dels anys, cap a una educació constructiva on l'infant sigui productor i autor del seu procés d'aprenentatge. A l'escola, actualment, el que es fa és ensenyar de manera ordenada, tot i que en la realitat, els infants aprenen de forma desordenada. Té sentit presentar la informació ordenada a l'escola si en la realitat i quotidianitat estan presentades de forma desordenada? Ho estem fent bé? Amb el que es pretén realitzar amb aquestes preguntes o paraules és poder suscitar en el lector una espurna de canvi, un canvi de paradigma educatiu cap al constructivisme i el connectivisme. Com a docents hem de poder oferir espais i moments o els alumnes puguin desenvolupar-se de forma global, posant en pràctica capacitats, estratègies o habilitats per construir el seu aprenentatge. En aquest moment d'aprenentatge, la construcció de ponts entre coneixements existents i els nous creats, és cabdal per tal que els alumnes puguin fer aquests aprenentatges significativament.

Avui dia, el coneixement és continu, s'aprèn a tot arreu. Aprenem en el moment en què necessitem saber alguna cosa, i aquest coneixement ja no és memorístic com era abans. Ho tenim tot al nostre abast i podem accedir a la informació quan vulguem, és per això que ja no ens cal memoritzar tot aquest coneixement com anteriorment. Tanmateix, podem identificar l'aprenentatge com un procés cocreatiu (s'aprèn tot creant-lo) i a la vegada complex, ja que no és lineal ni estructurat. Un coneixement em porta a un altre, és per això que cal relacionar i connectar els diversos conceptes, creant xarxes d'aprenentatge (relacionar-ho amb persones, llibres, etc.). La gran complexitat de l'aprenentatge, per tant, és que tot està connectat, i és una gran tasca connectar tots els conceptes que anem descobrint. Davant aquestes connexions que s'han d'establir, el mestre ha de ser conscient de la creació d'aquests ponts de coneixement, oferint propostes i/o recursos per tal d'ajudar als infants a crear-los.

Tornant amb el concepte de connectivisme, on l'anem desenvolupant al llarg d'aquesta publicació, a primera vista (a nivell etimològic) la paraula connectivisme ja ens fa extreure algun aspecte: aprenem amb cercles concèntrics, i a mesura que la informació que rebem s'apropa al nostre nucli de coneixement, i es va allunyant de la "perifèria", assolim els coneixements. Tanmateix, com a docents  cal tenir en compte que els nens i nenes no arriben sense cap coneixement a l’escola, és a dir, quan un infant inicia P3 ja ha après prèviament moltes coses. I no només a P3, ja que en cada nou inici d’un curs, els alumnes tenen diversos coneixements, és per això que cal fer sempre una avaluació inicial, la qual ens diu quin coneixement perifèric té un alumne sobre un determinat tema (allò que sap), per tal de poder-lo ajudar a caminar cap al nucli del seu coneixement (relacionar el que ja sabia amb els nous conceptes). Però també cal tenir en compte que l’aprenentatge és incert: les coses no són certes fins que no passen de debò: hi ha certes coses que fins que no es compleixen no sabem que són veritat. I doncs, davant d’aquesta incertesa, què cal ensenyar als infants? A nivell curricular, a l’escola hi ha un currículum que és variable, per tant, ensenyem coses útils, o coses que “s’han d’aprendre” per obligació? Cal adonar-nos de la importància de treballar aspectes que interessin als infants per tal d’aconseguir un aprenentatge significatiu i funcional. Com a docents o agents educatius hem de poder veure la rellevància d’aquest currículum i dels aspectes que treballem a l’aula. Però, no només cal fixar-nos en el “què estem ensenyant”, sinó que cal posar la mirada de forma crítica en el “com ho estem ensenyant”.

Per tal d'anar tancant les diferents idees sobre el connectivisme, George Siemens i Stephen Downes expliciten la importància de les xarxes / connexions actualment. Segons aquests pensadors, i entre d'altres, podem trobar tres nivells d'estructuració de xarxes: el nivell neuronal, la part cognitiva i les relacions que establim alb els altres. Són les relacions que tenim amb l'altra gent. Per finalitzar, cal dir o remarcar la importància del constructivisme com a eina o recurs de l'aprenentatge emergent. Només amb la creació o connexió de xarxes els alumnes podran estructurar el seu pensament i aprendre de forma significativa.

(Imatge extreat de: https://www.youtube.com/watch?v=lHgnhb_-Rv4)

Fonts consultades:

ReAprender. (2011). El conectivismo como teoría de aprendizaje emergente. Recuperat a: https://www.youtube.com/watch?v=lHgnhb_-Rv4 

Val.Machino. (2014). Aprenentatge siginiticatiu TIC. CONNECTIVISME I SINGULARITAT A.I. Recuperat a: https://www.youtube.com/watch?v=oZORVgqFtHU

Tic Innovación. (2014). B01.03 ¿Qué es el Conectivismo?. Recuperat a: https://www.youtube.com/watch?v=XMoSqV4Zkg0

Identitat digital i entorn personal d’aprenentatge

A causa de la gran evolució digital que ha sofert la humanitat en els últims anys, han anat sorgint una sèrie de conceptes i/o paraules que fan referència a aspectes nascuts d'aquest període contemporani. Un d'aquests conceptes és la identitat digital. Però, què és aquest terme?, tots tenim identitat digital?, fins a quin punt es pot regular aquesta identitat digital?

(Imatge extreta de: https://www.google.es/imghp?hl=ca&gws_rd=ssl)

Tots tenim identitat digital. Aquesta pròpia identitat digital és el rastre que cada usuari d'Internet deixa a la xarxa com a resultat de la seva interacció amb altres usuaris del món digital. La Identitat Digital és el conjunt d'informacions publicades en Internet sobre nosaltres mateixos i que componen la imatge que els altres tenen de cadascú de nosaltres: dades personals, imatges, notícies, comentaris, vídeos, amistats, etc. Totes aquestes dades ens descriuen en Internet davant els altres i pot arribar a determinar o reflectir una imatge de nosaltres que potser no és del tot certa. Com a educadors hem de ser conscients de l'impacte social que té aquesta identitat digital, així com conscienciar als infants sobre la seva exposició davant les xarxes socials i digitals. Com a agents comunicadors i referents pedagògics a l'aula, els educadors hem de ser capaços d'intentar gestionar aquesta identitat digital, veient els seus avantatges i inconvenients davant la nostra exposició personal i professional.

Davant la pregunta "com es gestiona la identitat digital?", hem de ser coneixedors que aquesta identitat personal és molt difícil gestionar-la. Una de les grans idees sobre aquesta regulació o gestió de la identitat digital, fa referència a la privacitat i a l'exposició davant la xarxa a causa de tercers. Hem de ser conscients de la nostra exposició digital, construint la nostra pròpia privacitat. Tanmateix, hem de ser crítics i curosos davant terceres persones, és a dir, controlar i vigilar el que altres usuaris (amics, familiars, etc.) comparteixen en el meu nom o amb mi, ja que aquest fet pot alterar la meva privacitat de forma directa o indirecta. Així doncs, per tal de regular aquesta identitat digital hem de fer un procés d’introspecció, reflexió, autoregulació i autogestió de la nostra informació. Hem de ser conscients de la permanència de tot allò que es penja (fotos, dades, etc.) i del poc control sobre tot allò que es publica a la xarxa. La gestió de la identitat digital està molt lligada a la dignitat de la persona i la seva visió de perspectiva sobre tot allò que puja a la xarxa, tenint clar què és allò que vols que es pugi i com pot afectar-te. La identitat digital es pot intentar gestionar a mesura que avança el temps, mantenint actualitzats i actius els teus perfils, cercant noves informacions a la xarxa, etc. Com s'ha esmentat anteriorment, els docents han de conscienciar als seus alumnes sobre la seva exposició davant la xarxa, tot potenciant la publicació d'algunes bones tasques dutes a terme en els seus estudis, supervisant-les i ajudant a difondre-les (de forma correcta i acurada) si escau (Simon, 2017).

A part de ser conscients sobre la nostra identitat digital, hem de poder veure els seus aspectes positius i avantatjosos. En primer lloc, cal destacar l'accessibilitat de continguts, connexions personals i professionals que la xarxa t'ofereix. Tant a escala educativa com en l'àmbit professional, hem de treure partit d'aquestes connexions que es poden establir, aprenent i enriquint-nos dels altres, dels seus punts de vista, discursos, preguntes i altres materials. Formar part d'aquesta xarxa, et permet connectar amb altres usuaris, institucions o espais per tal d'oferir idees, informacions alhora que t'ajuden a contrastar i definir la teva pròpia identitat digital. Per contra, i com s'ha anat desenvolupant en les anteriors línies, exposar-se davant aquesta xarxa digital comunitària pot afectar a la nostra privacitat. La pròpia informació compartida és pública i susceptible de duplicacions, suplantacions o difusions sense el permís del creador del contingut en qüestió. Davant aquesta dualitat i dicotomia sobre la identitat digital, les escoles haurien d'apostar per proporcionar als infants un aprenentatge sobre si mateixos i la seva exposició mediàtica davant la xarxa. Cada cop els infants s'inicien dins la xarxa amb edats més primerenques. Davant aquest fet socioeducatiu, com a docent penso que l'escola hauria de ser un espai on es pogués proporcionar als infants eines, estratègies i arguments pels quals han de vetllar per la seva seguretat i privadesa. La implementació d'aquests temes digitals a l'escola, penso que ajudaria als infants a afrontar-se davant una societat cada com menys analògica i més digital, ajudant-los a entendre i conviure davant la societat contemporània.

Davant la importància d'ajudar als infants a tenir consciència i autogestionar-se la seva identitat digital, es poden proposar dinàmiques a l'aula com per exemple: analitzar situacions reals de publicacions que han sortit a la llum per tal que els alumnes reflexionin sobre els fets del present i les seves repercussions en el futur, mostrar-los les opcions amb què compten molts dels programes que utilitzen per privatitzar els comptes o perfils, fer servir els ordinadors de manera coherent i correcta a l'aula, etc. Amb totes aquestes dinàmiques, el que es pretén és que l'infant pugui viure i experimentar en primera persona les conseqüències (positives i negatives) de la seva exposició davant la xarxa.

Una manera de ser conscient dels programes, aplicacions, fonts d'informació que formen part del meu entorn d'aprenentatge (i potser de la meva identitat digital), presentem el concepte de PLE (Personal Learning Environment). Entenem el PLE com el conjunt d'eines, fonts d'informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de forma habitual per aprendre (Castañeda i Adell, 2013). Com a agents educatius, penso que pot ser molt interessant comprendre i emprar aquest concepte de PLE amb els alumnes, acostant-nos a la informació, analitzant de quina manera fem nostra aquesta informació i comunicant aquesta informació com a element positiu de la nostra identitat digital. Aquest entorn personal d'aprenentatge no només està englobat per eines i recursos, sinó que el PLE és una nova manera d'aprendre, extrapolant aquest concepte digital al camp de la pedagogia (valorar la xarxa de relacions que ens permeten aprendre). 

(Imatge extreta de: http://www.um.es/ple/libro/)

Fonts consultades:

Goines, A; Serrat, M. (2010). La gestió de la identitat digital: una nova habilitat informacional i digital. Recuperat a: http://www.tabuladecimal.info:8080/jspui/handle/123456789/206

Simon, J. (2017). Identitat digital, ocupabilitat i inserció laboral. Recuperat a: http://premsa.blanquerna.edu/butlleti/Opinio.aspx?NumButlleti=180

Casteñeda, L; Adell, J. (2013). Entornos personales de aprendizaje: claves para el ecosistema educativo en la red. Recuperat a: http://www.um.es/ple/libro/

Wikipedia. (2016). Entorno personal de aprendizaje. Recuperat a: https://es.wikipedia.org/wiki/Entorno_personal_de_aprendizaje

La societat digital i l'alfabetització digital

L’aprenentatge i les TIC en el context de la societat digital 

Actualment, vivim en una societat on aprenem constantment, aprenem en 360 graus, set dies a la setmana / vint-i-quatre hores (7x24). Avui dia estem envoltats d'un aprenentatge invisible, aquell aprenentatge que assolim i/o interioritzem sense ser conscients. Sempre estem aprenent quan menys ens ho esperem (veient la televisió, per missatges de whatsapp, etc.). Tanmateix, no només aprenem en un context educatiu, sinó que hi ha altres factors i contextos externs que actuen com a agents d’aprenentatge i comunicació que estimulen i afavoreixen el nostre creixement personal i el nostre aprenentatge. Des de l'escola ens hem de plantejar què és el que necessiten els infants per entendre aquestes situacions (situacions de la televisió, etc.) i oferir-los-hi espais i/o entorns rics per tal que puguin aprendre de forma autònoma i significativa. L'escola ha de poder fer aquesta crítica constructiva per tal de poder canviar el seu paradigma educatiu i poder oferir una educació significativa i de qualitat cap als seus alumnes. Els infants han de ser autors i protagonistes del seu propi procés d'aprenentatge, construint coneixements funcionals i ferms que els puguin ajudar a entendre el món i la societat que els envolta. Tal com explicita i qüestiona Cristóbal Cobo: “¿La educación actual es la mejor que podemos tener hoy?”. L'educació dels infants d'avui dia hauria de tenir una visió antropocèntrica, on l'infant fos el centre del seu aprenentatge. Així doncs, aquest aprenentatge hauria de ser bidireccional, del mestre cap a l'alumne i de l'alumne cap al mestre, ensenyant als infants a fer-se preguntes i no a repetir respostes.

Tal com exposa Cobo (2010) en aquest vídeo adjuntat, com a professionals de l'educació, hem de plantejar-nos com el sistema educatiu formal ajuda als infants a poder aprendre, a poder desenvolupar-se en tota la seva singularitat i dimensions personals.

(Vídeo extret de Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=9E_BH00dkJk) 

Al llarg dels anys, la societat ha anat patint una sèrie d'esdeveniments, èpoques o revolucions que han anat marcant les nostres maneres de fer, pensar i actuar causant un canvi en la nostra escala de valors i en la nostra qualitat de vida. La societat actual és fruit d'una revolució cultural iniciada en l'època agrària. En aquest moment històric, la humanitat va passar de ser nòmades a sedentaris, van descobrir l'agricultura i la ramaderia, la confecció de teixits, la cuina, etc. Cal reflexionar sobre la importància de l'evolució humana soferta en aquest període temporal, ja que aquests successos van propiciar que es realitzés un canvi en la manera de viure de tota la humanitat, realitzant canvis importants en el món i augmentat la qualitat de vida de les persones. La segona revolució important que cal destacar va ser la revolució industrial. En aquest moment històric, la màquina de vapor i altres maquinàries i/o invents contemporanis de l'època, van fer néixer una gran revolució social. Aquells invents van fer canviar la concepció de la humanitat sobre alguns aspectes (desplaçament, comerç, fabricacions, etc.), evolucionant cap a una qualitat de vida més elevada. Per finalitzar, cal esmentar una de les grans revolucions que, avui dia, seguim sent influenciats: la revolució digital. Cap a finals el segle XX, aquesta revolució va promoure la creació de la codificació, del sistema binari (0 i 1), codificant i digitalitzant aspectes com sons o colors. Davant aquesta evolució tecnològica, es va poder traslladar a internet una informació digital a l'abast de tothom. Actualment, seguim en una era digital, on la tecnologia cada vegada avança més ràpidament. En el context digital actual, podem passar a nombres (nombres, música, etc.) sense perdre qualitat, ampliant, disminuint o duplicant aquests termes digitals sense perdre qualitat ni informació. Cal destacar l'evolució descrita en aquestes paraules, on l'ésser humà va anar creixent i transformant-se fins a la humanitat contemporània. El fet de digitalitzar la nostra vida va ser tan important com l'evolució que va fer l'home quan va dir "no anem a caçar".

Actualment, aquesta revolució digital ha arribat a les nostres aules. Les noves tecnologies ja es fan notar de forma rellevant a les escoles, aprofitant-se dels seus avantatges. Tanmateix, cal esmentar el gran procés de digitalització que hem sofert al llarg dels darrers anys. La memòria tecnològica de la humanitat s'ha digitalitzat en menys de deu anys. Les dades indiquen que la transició analògica-digital està a punt d'acabar, deixant pas per complet a la tecnologia digital. En els nostres dies, hem arribat a un punt en què es genera una quantitat d'informació que supera la capacitat física d'emmagatzemar-la. Aquesta bretxa implicarà decidir quina informació s'emmagatzema i quina hem d'eliminar (Cobo, 2010). Així doncs, davant aquesta gran massa d'informació, la humanitat ha de poder discernir i aprendre com accedir a tota aquesta informació i com emprar-la. No obstant això, la tecnologia o la informació digital no és l'únic aspecte social que està canviant. L'educació també ha anat acompanyant a aquesta evolució humana durant milers d'anys. El recorregut històric explicitat anteriorment, el que pretén és situar al lector en la gran evolució intrínseca que ha sofert la humanitat i com, la tecnologia i l'educació, han anat caminant durant la història.

Després de fer una mirada cap al passat, tornat a l'actualitat contemporània, cal ressaltar la importància d'aprendre de les evolucions socials que hem sofert i veure-les com a processos de creixement i aprenentatge humà. Avui ens trobem en una societat  on cada cop l'aprenentatge és major. En l'antiguitat, l'escolaritat no era obligatòria, i molts infants havien de deixar l'escola per ajudar econòmicament a les seves famílies, aprenent un ofici de per vida i específic. Actualment, la societat treballadora busca a persones resilients, flexibles i que es puguin adaptar a diferents càrrecs. L'educació actual demana molt més aprenentatge per al futur laboral (tenim més informació, hem d'aprendre més). Així doncs, podríem qualificar la societat actual com a complexa, deixant entreveure les seves propietats emergents que no fan referència a la suma de les parts. Un exemple extrapolat d'aquesta societat complexa seria l'organització "social" dels formiguers.

Per finalitzar, cal remarcar la importància de la (r)evolució que ha de fer la comunitat educativa (i la societat en general), per realitzar un canvi de paradigma educatiu. L'escola no pot seguir sent com en el segle XIX i XX, ja que el context i les necessitats socials han anat canviant. Així doncs, el coneixement i les maneres d'aprendre també han sofert un canvi important que, les escoles, haurien d'incorporar. Educar consisteix a adquirir coneixements, criteris, recursos i estratègies de forma significativa i autònoma per tal  desenvolupar-se en la societat actual i futura. Avui dia, els infants tenen al seu abast mitjans de comunicació diversos on poder anar a buscar la informació que ells desitgen i poder créixer en el seu procés d'aprenentatge. Tal com explicita Àvila (2017) en el seu article digital "La societat digital com a societat de l'aprenentatge", vivim en una societat en què podem triar d'informar-nos tenint en compte la diversitat i varietat de mitjans i/o canals de comunicació, creant una «bombolla informativa» al nostre voltant. Com a educadors, hem de poder veure aquesta era digital com un moment d'aprenentatge humà, un moment de creixement exponencial de la societat i del coneixement.

Fonts consultades:
Cobo, C. (2011). Debats d’educació fundació Jaume Bofill. Aprenentatge invisible: aprenent en 3D, 360˚ i 7/24. Recuperat a: http://www.fbofill.cat/sites/default/files/539.pdf
TEDx Talks. (2010). TEDxLaguna - Cristobal Cobo - Aprendizaje invisible: ¿Cómo aprender a pesar de la escuela? Recuperat a: https://www.youtube.com/watch?v=9E_BH00dkJk
Àvila, X. (2011). XARXa i EDUcació.Reflexions sobre educació, TIC i mitjans de comunicació. Recuperat a: http://xarxedu.blogspot.com.es/2017/01/la-societat-digital-com-societat-de.html